dijous, 15 de juny de 2017

MIL MILIONS DE XINESOS

La Xina, oficialment República Popular de la Xina, és l’estat més poblat del món. El 1960 tenia 667 milions d’habitants i en quaranta anys els va duplicar i l’any 2000 ja en tenia 1.263 milions.
Implantada una política de fill únic, la població deixà de créixer al ritme que ho venia fent i a hores d’ara són 1.376 milions.
Amb una superfície total de 9.596.960 km2, la seua densitat de població és de 140 habitants per km2.
Quan en La Marina actuaven com si el territori fóra inacabable i pensaven fer cases en el Puig Campana, en el Ponoig, en totes les muntanyes, en els rius, els barrancs i, si calia, en illes artificials, a tot el que volia escoltar-me els deia que ja podien anar fent, però els mil milions de xinesos mai no cabrien.
La Marina baixa té una superfície d’uns 600 km2 i una població al voltant de 200.000 habitants, amb una densitat de 274 habitants per km2.  Per encabir el 1.300 milions de xinesos en 600 km2, hauríem d’amuntonar 2.166.666 en cada km2, la qual cosa està molt difícil i no crec que pogueren estar còmodes. Crec que fins  i tot els xinesos no voldrien viure tan amuntegats.
Però tampoc no cabrien els 82 milions d’alemanys, o els 60 milions d’anglesos, italians o francesos i no cal parlar dels 140 milions de russos.
Tal volta podríem encabir el 5 milions de noruecs. Tocarien a 8.333 per km2 i seria divertit vore com es banyaven en la platja, d’on trauríem l’aigua o quina alçada haurien de tindre els edificis.
Vinga, deixeu-nos de desficacis. Està clar que no caben ni els noruecs, el que vol dir que no es pot créixer sense aturador. En algun moment caldrà parar!
Ara es tornen a sentir tambors de creixement: nous gratacels a Benidorm; macro-urbanització a Callosa i projectes constructius a tot arreu.
I de la mateixa manera maldestra de l’altra volta: depredació del territori i manca de planificació comarcal. Cada Ajuntament i cada municipi actua a la seua i si pensa en el municipi veí és per competir.
Ningú no ha comprés, ningú no vol entendre que la comarca és una conurbació? Ningú no se n’adona de la quantitat de desplaçaments per treballar entre les diferents poblacions? Ningú no vol vore que tots anem a les mateixes platges i que no les podem fer créixer? Ningú no pensa que quan destrossem tot el territori ja no serà atractiu pel turisme? Ningú no coneix casos d’haver mort d’èxit turístic?
Quan tots estem com figues en cofí ja no voldran vindre de fora i els de dins voldrem anar-nos-en a un altre lloc més agradable i amb una millor qualitat de vida.
No, no és créixer el que cal. Fins i tot caldria decréixer, estabilitzar territori i població. Planificar tota la comarca en conjunt. Pensar que el que es fa en el poble del costat ens afecta a tots i actuar consegüentment.
És estúpid balafiar els recursos econòmics en equipaments per competir amb el poble del costat. És d’idiotes no compartir informació, experiències i infraestructures.
I és de tronats seguir actuant com si els mil milions de xinesos tingueren cabuda en la comarca.
No caben: senzillament no caben.




dimarts, 6 de juny de 2017

AÇÒ ÉS MASSA

Conta Francesc Martínez en el seu llibre sobre La Marina que un militar que s’hostatjava en una casa d’Altea, demanà per sopar una tortilla de dotze ous. La dona en escoltar-lo digué: Senyor, açò serà massa! Però el capità insistí en els dotze ous.
Posada a la faena, la dona seguia sense vore-ho clar i pensà: La faré de sis ous i li posaré farina.
Batuts els ous li posà una micona de farina, però trobà que no seria prou i anà afegint pessics fins que la tortilla acabà pareguent una coca.
Entaulat el militar, servida la tortilla, pega queixalada i exclama: Senyora, açò és massa! I la dona, tota somrient li respon: Ja li ho vaig dir jo.
Tots els governs municipals tenen molt d’interès a fer activitat culturals, recreatives, esportives i d’altres. Res que objectar, ara, sol passar que hi haja una manca de directriu i coordinació clara i van fent sense més. Ara no hi ha res, ara hi ha molt. Ací et trobe, ací estic; ara caic, ara m’alce.
Mireu el mes de maig  d’Altea:
.- Començant, la “Setmana de Música Antiga i Barroca”. Excel·lent, una oportunitat d’escoltar música clàssica amb intèrprets de qualitat. Però per assistir  a aquets concerts cal preparar-se, estudiar el programa i davant la densitat d’unes Variacions Goldberg, haver escoltat les versions de Glenn Gould, Gustav Leonhardt i d’altres. És dir, cal tranquil·litat i reflexió. Embotir la Setmana entre actes importats és malbaratar-la.
.- Seguint, “Com Sona l’Eso”. Una trobada d’estudiants amb milers de xiquets i xiquetes valencians, catalans i mallorquins. Una bona idea i una alegria vore el jovent omplint els carrer de poble. Un acte el dia 10 i un final de festa amb un espectacle d’estètica americanada francament evitable. Els joves ja tenen prou influències americanes deplorables. No cal reproduir-les a l’escola.
.-Continuant, “Encontes”. Sis dies d’animació pels carrers i narracions orals en català, castellà i francès. Enguany la catorzena edició, el que vol dir que ha tingut tretze anys d’èxit. Participació molt diversa, actes de matí i vesprada. Excel·lent. Una pena la barretxa informativa en un mes atapeït.
.- I acabant el mes, la “Trobada d’Escoles en Valencià”. El futur de la nostra llengua!
.-El diumenge 28 “Volta a Peu”
.-Entre mig, el 12,13 i 14 “Rally Fotogràfic”
.-El 9 “Dia d’Europa”. Acte a Altea la Vella.
.- El 13 Dani Miquel i Curs de Literatura Popular
.-El 13, 26 i 28 funcions en el Palau de la Música
.- El 14, la “Mediterranean Coast Challenge”
I tot açò salpebrat amb combregars i confirmacions catòlics
I m’oblidava: el 18 i el 26, presentacions de llibres del cicle “Llibres a la Primavera”
Tot en un mes. A Altea. Res d’obrir-se a la comarca. Dubte que fins i tot Alacant tinga un mes amb tal quantitat d’activitats.
Activitats excel·lents, atractives, interessants, de qualitat...

Però no trobeu que és massa? 

dilluns, 29 de maig de 2017

CULPA I RESPONSABILITAT

L’opinió pública i l’opinió publicada de tota La Marina va plena de notícies, comentaris, xiuxiueigs, malediccions, indignacions, sorpreses, boques obertes, incredulitat, pena, enuig i, sobre tot, impotència: EMAUS i els centres que en depenen tanquen i tenen un deute de 21.000.000.-€, vint-i-un milions d’euros.
Vint-i-un milions són molts diners! Si vostè guanyés 21.000.-€ l’any, que tal com estan les coses és un bon jornal, necessitaria 1.000, mil anys per guanyar-los.
Cap no dóna notícia d’on han anat a parar eixos diners; cap no diu a qui i perquè es deuen, només sabem que 6.000.000.-€, sis milions, es deuen a la Seguretat Social. I també sabem que sis milions a la Seguretat Social no s’acumula en un any, ni en dos: Quants anys fa que no paguen a la Seguretat Social?
Entre l’opinió pública i l’opinió publicada, entre la gent del carrer i els estaments oficials, hi ha una diferència d’opinió notable: els primers volem saber, els segons no volen saber i tot són declaracions oficials i disculpes: “ara no és hora de buscar culpes, el que cal és solucions”.
Alguns batles destrellatats han fet reunions i han demanat que es perdone, que es condone, el deute de la Seguretat Social. Perquè el de la Seguretat Social? Perquè no el de les empreses i els bancs?
És indignant que els polítics municipals consideren que els diners públics, els diners de tots, es poden perdonar tan alegrement. Tal volta ja tenen experiència en malbaratar alegrement els diners públics? Els diners de tot?
I no parlen de culpa. Nosaltres tampoc, però volem parlar de responsabilitat. No hi ha cap responsable?
Vint-i-un milions de deute no s’acumulen de la nit al dia, no neixen com els esclatasangs.
Sis milions a la Seguretat Social! Qui és responsable de no haver-los reclamat el seu dia? Qui és responsable de deixar que s’acumulés eixa barbaritat de deute? Encara treballa? No ha dimitit? Seguirà administrant els nostres diners? Estem condemnats a tindre administradors tan irresponsables?
I els altres quinze milions a qui se’ls deu? Quants anys fa? Són de proveïdors? Són dels treballadors? Són d’inversions? Quines?
En qualsevol cas, alguna o algunes persones administraven EMAUS i pensant que foren honrats, que tinguen les mans netes, és evident que són responsables d’una mala administració. Mare meua! Eixos cuidaven dels nostres xiquets amb problemes, dels nostres majors, de les dones maltractades!
No, tal volta cap no tinga culpa, però tenien responsabilitats i haurien d’assumir-les.
Ah, i ja que ens afecta a tots: voldríem conèixer els comptes. I clarets.