No cal passar per Espanya

Acabe de vindre del Certamen de Bandes d'Altea. A l'igual que ahir me n'he anat sense saber qui ha guanyat, açò de la competició no entra dins de les meues necessitats mentals. Ja s'ho faran.
El certamen es diu internacional i enguany veritablement ho era. Una banda de Galícia, una de Portugal, altra japonesa i tres valencianes. El president del jurat era belga, una vocal espanyola i l'altre valencià.
La llengua oficial del certamen era el català (digueu-li valencià si voleu, no s'anem a barallar per això), en els programes, baix del català, estava la traducció al castellà i a l'anglès.
Des de fa uns anys el certamen té un motiu i aquest any era el "canvi climàtic". Mireu que passa amb les llengües de la portada que us he retratat: en català; en castellà; en anglès; en gallec; en portuguès i en japonès. (si hagués havut una banda catalana, hauria passat com amb el gallec i portuguès?)
Les obres interpretades eren, totes, d'influència ianqui introduïdes majoritàriament i des de fa anys per músics belgues, sobre tot, i holandesos.
Les bandes valencianes han renovat repertori i s'han europeïtzat i americanitzat sense, ai, passar per Espanya.
Els tarongers canviaren de les "blanques", les "sanguines" i les "mandarines", a les "satsumes", les "clementines" i les "navel", sense passar per Espanya.
Els dels taulellets, les sabates i els mobles, tampoc no pareix que passaren per Espanya.
Si no discutírem tant de collonades i ens creguérem més el País...

P.S. El PPSOE té molt d'interès a espanyolitzar les bandes. A Cullera, una de les bandes participants en el certamen li ha dedicat nosequè a Felip de Borbó. I nosaltres què fem?