Banderes, blau i regionalisme

"Les banderes m'importen una merda"
Raimon Galiana


Quan el nacionalisme valencià modern enarbora la quadribarrada, no ho fa per que siga més o menys catalana -o aragonesa, no ho oblidem pas- ni per que ho diga Fuster. No ho fa per que siga més o menys partidari dels Països Catalans, que ho és, ho fa per que amb ella reivindica l'establiment i l'existència del País Valencià modern. Ho fa per que simbolitza tot el territori i no la ciutat de València i la seua província. Ho fa per que amb ella representa la dignitat i l'orgull de sentir-se valencià, de ser nacionalment diferent a Espanya i amb ella mostra el seu rebuig i la seua desafecció. L'enarbora front l'espanyolisme, franquista o no, i front el regionalisme i el provincianisme. Amb ella enarbora un nou nacionalisme que no es sent hereu dels esquifits intents de vertebració anteriors. I no l'enarbora per raons històriques, que com bé ha escrit Vicent Baydal no és la font d'on neix. Certament no tinguérem que inventar-nos-la, la seua presència era ben viva en l'arquitectura, la iconografia, les festes -les falles també- i en l'imaginari col·lectiu dels valencians que la trobaven ben seua.
Amb la quadribarrada enarborem l'eixida de la foscor franquista, l'arribada a la modernitat, l'asumpció d'un país i una personalitat pròpia, la democràcia i els valors de la cultura, la llengua, la racionalitat i la recuperació i el projecte d'un nacionalisme altre que l'espanyol, amb Catalunya o sense.
I tot açò ho entén molt bé el franquisme, la reacció i el nacionalisme espanyol, el autòcton i el de Madrid i front les quatre barren ells enarboren una bandera espanyola amb blau, tampoc triada per raons històriques, era espanyola per que així ho havien decidit els seus partidaris, de València i de Madrid, era espanyola per que sempre havia representat el regionalisme espanyol, no un país o un regne diferent. I açò ho sabien molt bé els espanyolistes d'ací i d'allà i l'enarboraren com arma fins i tots física amb la que els grups de xoc feixistes atacaven els nostres.
Eixa bandera amb blau representa la regió valenciana, l'espanyolitat, i a més a més l'espanyolitat més rància, més reaccionaria, més retrograda, més cavernícola, si és que hi ha una espanyolitat diferent, i segueixen enarborant-la els grups de xoc feixistes.
Quan els ponents del BLOC parlen d'assumir la bandera del regionalisme valencià, no saben del que estan parlant o ho saben molt bé.
Com anem a pensar que no són uns babaus, tot el que es desprèn de les ponències i no diuen, és que volen convertir el BLOC en un partit regionalista i per tant, regionalista espanyol.
No és més que des del regionalisme espanyol que es poden assumir els seus símbols, el contrari seria una contradicció en els termes: o eres nacionalista valencià o nacionalista espanyol, regionalista o no.
Ser nacionalista valencià amb la simbologia dels nacionalistes espanyols, bandera, himne, comunitat, etc. és una provatura que el BLOC pot intentar, n'ha fet ja tantes, però esperar que funcione és com posar una espardenya en una gàbia i esperar que cante.
Vull pensar que tot açò és producte de la manca d'idees i de praxis, de sentiment de fracàs i d'impotència davant d'una realitat que no arriben a entendre.
Però podria haver una altra visió i una altra lectura de la realitat.
En tota la seua història moderna, el país no ha estat mai tan País Valencià com ara, mai hi ha hagut tants moviments nacionalistes no espanyols entre els valencians, mai hem tingut tanta classe il·lustrada de la nostra part ni tants moviments socials partidaris d'un nacionalisme valencià. Mai han hagut els centenars de milers de persones alfabetitzades en la nostra llengua, digueu-li valencià si voleu, i fins i tot, mai havien hagut tants regionalistes valencians, espanyols o no.
La qüestió no era, no és, passar-se al regionalisme triomfant, la qüestió és reflexionar en que hem fallat, on hem errat, quines han sigut les nostres mancances i per que no hem sigut capaços d'aglutinar, unir, engrescar en el nacionalisme organitzat totes les persones, moviments i organitzacions que estan per ell.
Ho he dit ja i ho tornaré a dir: eixes ponències necessiten d'una esmena a la totalitat i seria molt greu que la direcció partidària del regionalisme aconseguira la cabotada en el congrés, amb la qual cosa només s'estaria covant un nou fracàs. (Si la tesi regionalista té èxit també en la societat, cosa més que dubtosa, cap problema, el BLOC s'anirà buidant dels nacionalistes i aquests ja trobarem manera d'organitzar-nos)