Article 2. Objectius.
Els objectius del BLOC són els següents:
- L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història.
- La defensa dels interessos valencians i la plena normalització cultural i lingüística.
- La participació en una Europa dels pobles, unida, confederal, democràtica i plural.
- La construcció d’un futur basat en els principis d'un desenvolupament sostenible i solidari de l’economia i de la societat, respectuós amb el medi natural i garant dels drets dels pobles, de les minories, dels sectors menys afavorits i dels ciutadans i ciutadanes individuals.
- El foment de la participació ciutadana en les institucions públiques i la superació de la divisió provincial per mitjà d’una ordenació territorial i comarcal que responga millor a la tradició històrica i a la realitat actual del país.
- La defensa de la república, com a forma de govern més ajustada als principis democràtics, així com dels valors republicans.
- La comarcalització del País Valencià i la superació de la divisió provincial.
A banda de les ponències estratègiques i organitzatives el BLOC també trau a debat uns nous estatuts i aquests constituiran la legalitat del partit, és a dir la llei que regirà el seu funcionament intern i extern, a la que podran apel·lar els seus membres i a la que estaran obligats tots els afiliats.
El punt primer de l'article 2. Objectius, és, si més no, sorprenent i contradictori amb molts dels plantejaments de la ponència estratègica. Diu:
L'assoliment de la plena sobirania del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d'una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història.
És a dir s'associarem amb l'Aragó, amb qui compartim llengua catalana, llengua castellana, cultura i història? Amb Andorra? Amb Espanya? O s'està parlant del "Països Catalans" sense gosar anomenar-los?
No sé si la majoria dels afiliats, simpatitzants i votants del BLOC estan per "una associació política" d'aquestes característiques. A la meua comarca, els que tenen eixe projecte estan en el PSAN, ERPV, en Endavant, en els Maulets, o alguna cosa semblant i ,certament, no estan en el BLOC.
El 2009, com diu una de les ponències, el País Valencià no té les mateixes característiques que en el temps de Joan Fuster, ha canviat i, sobre tot, ha canviat Europa.
Els que estem en el moviment nacionalista valencià encapçalat pel BLOC volem mantindre relacions culturals amb els països catalans, i econòmiques i humanes i de tot tipus, però no volem associar-nos políticament. Eixe no és el nostre projecte. Amb Europa tenim prou. I no veure-ho i no tindre un projecte propi en l'Europa actual és no creure's València, que és com normalment s'haurà de dir eixe poble sobirà.
La Unió Europea està constituïda actualment per 27 estats. Huit tenen més de 10 milions d'habitants (Alemanya, Espanya, França, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Regne Unit i Romania); huit entre 7 i 10 milions (Àustria, Bèlgica, Bulgària, Grècia, Hongria, Portugal, Suècia i la República Txeca) i onze entre uns centenars de milers i 5 milions (Estònia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Finlàndia, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta i Xipre)
Estan en negociacions per formar part, són candidats o potencials candidats sis més amb poblacions entre 620.000 i 4.500.00 (Croàcia, Macedònia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo i Montenegro)
En la resta d'Europa, o considerats europeus, hi ha huit estats més amb poblacions entre 29.000 i 4.500.000 (Andorra, Islàndia, Liechtenstein, Moldàvia, Mònaco, Noruega, San Marino i Armènia i Geòrgia)
I nosaltres volem associar-nos? No confiem en el país? Necessitem crosses? No podem a soles? Pot Eslovènia (2.000.000 d'habitants) i nosaltres no?
Si no confiem en el nostre propi país, si quan aconseguim la plena sobirania hem d'associar-nos amb altres que no siga la Unió Europea: expliqueu-me-ho una miqueta millor perquè -tal volta sóc molt curt- no arribe a entendre-ho.
Com no arribe a entendre la defensa de la república. Hi ha cap que pensa que en aconseguir la plena sobirania demanarem a un descendent de Jaume d'Urgell que siga el cap d'un regne, tal volta d'un comtat?
També em tindreu d'explicar per què hi ha dos punts per parlar de la comarcalització i la superació de les províncies. Ara que sobre açò de les comarques i les Federacions escriuré un altre dia.
(Mentre escric açò estic sentit els avions que, per fi i sense vent, estan treballant en l'extinció de l'incendi del Puig Campana i ara a començat a ploure, espere que amb tot plegat s'acabe el foc. També d'açò deurien de parlar les ponències i, sobre tot, d'un pla de reforestació. Per cada xalet, adossat i casa de camp caldria plantar centenars d'arbres, o garriga, que segons com també caldria)
8 comentaris:
Venerable Sr. Galiana, no acabe d’endentre la seua entrada.
Que tot el que diu està blanc sobre negre, SÍ. Que això mateix s’ho creu la majoria de la militància i direcció del BLOC, SÍ. Fins ací, cap problema, no?
Que a tot l’exposat per vosté, la majoria dels militants –tenint en compte els resultats provisionals de les respectives assemblees comarcals- li suma per voluntat pròpia –o siga, per acceptació de totes les ponències presentades al Congrés- l’acceptació també de més coses com puguen ser l’adicció de noves sensibilitats simbòliques-identitàries... doncs també. Cap problema en cap cas –almenys per a la majoria dels militants i direcció-.
On veu vosté el problema? Si com vosté diu “Els que estem en el moviment nacionalista valencià encapçalat pel BLOC volem mantindre relacions culturals amb els països catalans, i econòmiques i humanes i de tot tipus, però no volem associar-nos políticament. Eixe no és el nostre projecte” sembla que no estem tots tan allunyats els uns dels altres. On rau el problema, doncs?
O és que no hi ha cap problema? Sembla que vosté –llegint-lo entre línies- aparentment no té cap problema amb les noves ponències del proper Congrés del BLOC. Jo tampoc en tinc cap de problema. I pareix que la majoria de la militància i direcció tampoc.
Per què crear problemes on no hi ha? Tots a una. Comptem amb vosté.
Anònim, gràcies per açò de "venerable", és cert que m'estic fent vell, però com és tan a poc a poc, a voltes no en tinc consciència.
Dius que no entens la meua entrada, estem empatats, jo no entenc el teu comentari.
Per si de cas et diré que el problema és l'orientació del conjunt de les ponències que, com és evident, no compartisc, i de moltes, massa, qüestions puntuals.
Quant la meua entrada en particular crec que ho he escrit d'una manera molt explícita, però t'ho tornaré a dir amb d'altres paraules: Amb qui collons tenim d'asociar-nos políticament?
Segons els estatuts "amb els països amb els que compartim llengua i cultura".
Segons jo amb la Unió Europea. I per argumentar-lo he donat exemples d'altres països.
Lamente que no pugam entendre's mutuament. Si tingueres la meua edat ja sabries que açò no és gens excepcional. I per altra banda les unanimitats sembre m'han fet sospitar.
Comptareu amb mi si les contradiccions de les vostres propostes no superen la meua capacitat d'acceptar-les.
Vosté diu: “Amb qui collons tenim d'asociar-nos políticament?”. I jo li dic: És que necessariament cal associar-se políticament a algú? No pot contemplar el seu/meu País Valencià com a Alfa i Omega de la seua existència col•lectiva? Tan difícil és això?
Actualment, per exemple Àustria no vol formar part d’Alemanya, encara que per llengua i cultura en forme part. L’anexionisme “pangermànic” ha passat a millor vida. I no passa res.
Crec que vosté només contempla un País Valencià en funció de la seua associació política amb altres elements nacionals (llisga “Catalunya”, anem a ser clars), (o Unió Europea, si li és més políticament correcte).
Sembla que per a vosté és inimaginable un País Valencià sense cap dependència cap a Catalunya. Hi ha una altra gent, i no en som pocs, que ho contemplen sense cap dependència ni cap a Espanya, ni cap a Catalunya.
Els qui contemplem un País Valencià sense cap dependència, del tipus que siga, som uns “blaveros” o uns “valencianeros” o uns “renegats” o uns “traidors” o uns “nosequè”?...
Pot ser que la nostra “distància” generacional, més de vint anys com a mínim, ens faça vore les coses de forma diferent, però en tot cas estic segur que vosté s’estima, primerament, el seu país, el País Valencià, i després el que vinga... I amb eixes premises estem d’acord, no?
No li tinga por a cap ponència estratègica del Bloc per al proper congrés, que els joves valencians no li en tenim, de por. Som i serem valencians. Com vosté creu i la majoria de nosaltres també.
M'ha sorprés de bon troç este article, ja que tenia una visió prou diferent de tu (permet-me tutejar-te). Crec que l'amic "anònim" ha entés malament el que has volgut dir. El que jo entenc és que estàs en contra de la part dels estatuts que parla d'una associació POLÍTICA amb els països amb els que compartim llengua i cultura (clara al.lusió als PPCC). Vaja per davant que per a mi els PPCC són això, els països amb els quals compartim la llengua valenciana. Per tant, veig innecessària eixa referència des del meu punt de vista ideològic, però tal volta no hauriem de llevar-ho si realment volem la pau i el respecte a totes les sensibilitats del Bloc. Està clar que algun dia haurà de desaparéixer eixa part dels estatuts.
Hui estic d'acord amb tu, però mantinc que amb els aspectes simbòlics no ho estic, i ahí el pas l'has de donar tu, company. El nostre partit és tan plural com ho és la nostra nació, i això ho ha de reconéixer el BLOC si vol ser el partit dels valencians. Ho pot fer de manera més o menys explícita, poc a poc si voleu (els canvis bruscos no són bons), però s'ha de fer, company, i m'agradaria vore't algun dia plenament conscient d'esta pluralitat.
Una abraçada
Hola! Ens ha agradat molt el teu blog. Des d’Antella(Ribera Alta), tenim un espai des d’on demanem la dimissió de la que és l’actual alcaldessa d’Antella. Si sovint podem trobar alcaldes, totalitaris, intolerants, maleducats… la nostra supera tot allò conegut fins al moment. Us demanem feu difussió del nostre BLOG, en la mesura de les vostres possibilitats. Gràcies.
www.antella.tk
Beteta, l'amic anònim té problemes de comprensió lectora, ja ho deixava endevinar en el primer comentari i ho ha ratificat en el segon.
I la meua opinió sobre el punt dels estatuts no és una qüestió de sensibilitat: o ens creguem el país o no.
No donaré cap pas amb els aspectes simbòlics d'un país que no és el meu. I ja he escrit que les banderes m'importen una merda.
És tot el discurs ideológic de les ponències i les seues conseqüencies el que em preocupa. És la lectura del moviment nacionalista que fan les ponències el que em preocupa.
És veure com el discurs dels que no són nacionalistes valencians ha impregnat el de les ponències.
És llegir eixe analisi que es fa de la societat influenciada pel PPSOE i arribar a la conclusió que cal adaptar-se a ella.
És veure com els que volen fugir del catalanisme com de la pesta tenen les seues referències en un partit català.
És veure com per eixir d'un fracàs causat per la manca de racionalitat, volen ser més irracionals encara.
És veure com existeix i resisteix el nacionalisme valencià malgrat el BLOC.
És veure com la incapacitat de la direcció per vertebrar un discurs que engresque els possibles votants de les ciutats, sobre tot València, vulga adobar-se amb colorets i solfes.
És veure com el conjunt del BLOC no ha reflexionat sobre el fet que als pobles tingam una certa força i a les ciutats no reixim.
És veure que el BLOC és l'única possibilitat de fer visible el nacionalisme valencià i és incapaç d'aconseguir-lo.
Per això demane una esmena a la totalitat, per què en la meua analisi el que cal és més nacionalisme, mentre que les ponències diuen que cal més regionalisme.
I ara faré de profeta: Si és el camí de les ponències el que pren el BLOC, no reixirà.
R.Galiana, no volia entrar en aquest debat, però llegint el teu últim post no em queda més remei, em sap greu el teu article, em fa mal diria de manera més encertada.
Veges tu, l'altre dia en la reunió comarcal dels que som del Bloc, vam llegir un text en el que es deia amb un to sarcàstic o com a mínim irònic, la pregunta ¿de veritat cregueu que quan el Partit Popular diu que es dirigix a tots els valencians està fent-ho de veres?, doncs mira si, pense que precisament és el PP el partit que parla per tots igual, i aquí estan els números per a demostrar-ho. Majoria absoluta i el que resta.
Per altra banda, la pregunta te la faig jo a tu, ¿realment, creus que cuan el Bloc parla, ho fa per a tothom que viu i treballa al País Valencià?, doncs mira no, jo crec que fins ara, quan el Bloc parlava, sabia perfectament a qui es dirigia. A tota la gent que pensa com tu, es a dir, que per a ser valencià, s'ha de ser 'valencià'.
Estimat Galiana, per ser valencià, cal viure des de Vinarós fins a Oriola, poc més. No tenim, al Bloc cap particularitat oferida per cap déu que ens faça més valencians als que el parlem, que no pas als que no.
Fer una ponència a la totalitat seria com fer un suïcidi col·lectiu a banda d'una irresponsabilitat amb, malauradament, molts precedents. Si volem que la barrera del 5% siga només que una anècdota, no podem continuar dividint els valencians en aquells que parlen català i els que parlen valencià, i finalment els que només ho fan en castellà. Eixa és l'eterna errada que hem mantingut al llarg dels quatre primers congressos.
Si hi tornem, mai no anirem més enllà del que ja tenim. Plorar per un 5% que al cap i a la fi no deixa de ser una misèria electoral sense cap importància. Galiana, hem d'anar endavant. Aquesta ponència és molt valenta i molt moderna, i sincerament espere que isca endavant tota ella.
a vore gent.Ací el que te un problema de comprensió, de la vida en General, és Raimon.
Xe xicon, tagrà pontificar de tot eh?Encara que siga per a algo tant absurde com en qui collons t'uniras quan el País Valencià siga sobira....quan serà això?i quan caldrà dir-li València,ho dic per q dius q es dirà així.
Abans el més catalanista, ara el mes reticent a unions.
A tu lo que tagrà es clavar cullerà siga com siga.
Este no està b.
Publica un comentari