Un conte de fades

En l'òpera "Russalka" d'Antonin Dvorak, una nimfa d'aigua s'enamora d'un humà que resulta ser un príncep blau.
Per aconseguir el príncep Russalka demana tornar-se humana i desprès de pegar moltes voltes troba una bruixa que diu que és possible, però ai, que no podrà parlar, és a dir que serà una humana muda.
La xicona accepta i una volta convertida espera a la vora del llac al príncep al que, com no pot parlar, abraça desesperadament.
El xicot cau rendit per la bellesa de Russalka i, cal dir-ho, suposem que també per les promeses que s'endevinen en l'abraç.
Passen una sèrie de coses i la història termina amb la mort del príncep blau que desitja un bes que Russalka li avisa que serà mortal. Tot i avisat, el príncep vol gaudir de la besada i mor. La nimfa torna al seu llac.
Acabe d'escoltar la retransmissió en directe des del Metropolitan Opera House de Nova York.
No cal dir que Rusalka és muda però canta com un rossinyol.
A què em recorda aquesta història? El desig d'un príncep blau, la pèrdua de la llengua per aconseguir el desig, la mort final del príncep blau i el retorn a la condició inicial.

(Per cert, la retransmissió excel·lent i la interpretació exquisida)