Escoltat hui a les nou i mitja a la porta d'un restaurant:
.-Ho sentim, no tindrem taula fins les onze i mitja.
.-Collons amb la crisi!
Tal volta hi ha crisi, jo no la note pas, però on hi ha crisi?
L'estiu passat el poble estigué igual d'estiuejants. Qui va comprar pisos i apartaments per especular ja s'ho farà i en qualsevol cas no es morirà de gana. Els estrangers residents segueixen igual.
On està la crisi?
Jo us ho diré:
Ens els treballadors emigrants amb contractes precaris, quan en tenen, que han estat els primers a ser acomiadats. Els obliguem a eixir de sa casa; els obliguem a viure amuntegats ens habitatges sense massa condicions i a preus de luxe; els obliguem a acceptar treballs que nosaltres no volem fer; els paguem el mínim possible i, si pot ser, sense contracte ni seguretat...
Ara els fem patir la nostra crisi.
Mig món té gana i va amb el cul a l'aire: ja s'ho farem perquè ens salven de la crisi.
(Si espereu que estiga preocupat pels treballadors de la Ford, ho teniu magre: eixos sempre han sigut part de l'aristocràcia obrera i en qualsevol cas no patiran gana)
dissabte, 25 / abril / 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Dons jo no soc ni immigrant ni treballe per a la ford, i ací em tens, aturat des de l'agost passat...
Coincidisc amb el que dius dels inmigrants, però crec que ningu els 'obliga' a vindre cap ací, expceptuant evidentment, als que venen amb mafies o coses per l'estil.
I ja pots estar ben segur que el teu cas no és únic, però el sistema per funcionar necessita un matalàs d'aturats.
Abans de la crisi ja hi havia un bon percentatge d'aturats i quan passe seguirà havent-ho.
Publica un comentari