No li tinc gaire afició a les pomes, de fet no en compre mai per postres, però ma mare les feia servir pel farcit dels dies de festa grossa a casa.A la meua comarca, en general, tampoc li tenim molta afició i a tot el que arribem és a unes pomes que diem perellons i que baixen de la muntanya, de carn tova i farinosa que pareix que són les que ens agraden.
Seguint aquest costum de ma mare faig un farcit pels calamars, entre d'altres coses, amb poma.
Així, fa mesos vaig comprar tres pomes pel farcit, només en vaig necessitar dues i com estaven verdes vaig deixar l'altra a la cistella de les cebes, creïlles i demés.
Ja la podeu vore en la fotografia: està fresca i formosa, amb bon color, brillant, esplendorosa, dura com una pedra i tan immaculada com les núvies en declarar davant el rector el dia de la seua boda: intacta virgo sum.
És clar que la poma deu de ser producte de l'enginyeria genètica i deu de vindre d'alguna part del món on les multinacionals fan servir els indígenes com adob orgànic al costat dels químics.
No sé com hauran aconseguit que la poma no madure mai, perquè ací està el secret de la seua permanència. Si no estic enganyat, i no ho estic, les pomes maduren i es podreixen per les reaccions químiques produïdes pels enzims o en ser colonitzades per microorganismes, interns o externs, o es degraden pel l'exposició a l'aire mitjançant processos d'oxidació i deshidratació.
De què estan fetes aquestes pomes? La primera resposta fora que són producte de l'enginyeria genètica, és a dir que són allò que diuen un producte transgènic, però ho he pensat molt bé i he arribat a la conclusió de que són pomes del Paradís, perquè anem a vore, si en el Paradís Adam i Eva eren immortals, també ho devien de ser les pomes. Tot el secret és que han descobert les pomes del Paradís i aquestes són immortals.
Només he trobat un contraargument contra això: segons la tradició valenciana del "Sermó de les cadiretes", el que van menjar Adam i Eva era una bresquilla i no pas una poma, però tal volta el rector del sermó estava enganyat.
3 comentaris:
Un dels últims posts que vaig fer abans de tancar el blog es deia LA POMA INCORRUPTA i mostrava també una poma que vaig pillar el dia d'arribar ací i que vaig oblidar a la motxilla durant una semana. En trobar-la i vore que estava igualeta la vaig deixar a la meua habitació per vore durant quant de temps s'aguantava així... I encara continua allà, com el braç de Santa Teresa. Normalment compre la fruita d'un lloc on ve directament dels agricultors o directament d'ells, al poble encara hi ha gent que fa horta, i a casa a mon pare li va a temporades l'aficció. Quan no tinc això em senta millor no menjar, no puc, em fa fàstic.
Comtessa, has tancat el bloc una altra volta? Ja ho tornaràs a obrir.
Per cert com anà el solstici?
I els mosquits? Ningú no pensaria des d'ací la quantitat de mosquits que pot arribar a tenir eixes laitutuds. Normalment associem els mosquits a la calor i no pensem la babaritat que hi ha per eixos llocs.
En el viatge que vaig fer a Laponia vaig estar a punt de necessitar una tranfussió de sang per culpa dels mosquits. I això que només piquen les femelles!!!
Ja n'he tornat a obrir altre, ja, massa poc em duren a mi els cabrejos... La nit del 21 va ser un dia molt llarg, però tampoc res espectacular perquè la zona on estic no és massa al nord (i d'haver-ho estat, estavem massa ocupats amb el beure com per a apreciar res).
Lo dels mosquits tampoc ho esperava, i sí, HI HA MOLTÍSSIMS! Ara dorc a una tenda de campanya tapada fins a dalt i no ho note, però durant el dia si fa sol i vaig en màniga curta vaig tota embadurnaeta de repelent perquè no hi ha qui ho aguante!
Publica un comentari