Dijous passat vaig assistir a la presentació dels llibrets de reflexions crítiques sobre el País Valencià a la Casa de la Cultura de Calp.Feu la presentació Pau Viciano diguent que la gènesi dels llibrets havia estat la deriva de cert nacionalisme cap les postures regionalistes del PP. No recorde si va citar el BLOC, però en tot cas no calia: tots estàvem en el secret. També va dir que açò podia estar fomentat per la possibilitat futura de necessitar amb qui pactar quan no s'obtinga la majoria absoluta. (A la seua dreta estava Ximo Tur, batle de Calp amb els vots del PP en una moció de censura al PSOE)
En la taula també estava Carles Mulet que es va emprenyar en dir jo que les reflexions eren banals -Vicinao havia parlat del nacionalisme banal- fent referència a Hannah Arendt i la seua interpretació de la banalitat del mal.
Havia llegit les "Vint-i-una.." i cinc llibrets més editats per les publicacions de la Universitat de València i Valencians pel Canvi en una compra per internet. Avantatges de la xarxa i desavantatge de viure en un poble.
El "llibret", no és pot qualificar d'altra manera, el formen vint-i-un articles que podien ser de premsa, de poca volada i poca extensió. Molta plorera, molt PP, molts llocs comuns, moltes obvietats, molta palla, poc de gra i banalitat, molta banalitat.
Per que el llibret està adreçat als iniciats, als que estem garbellant i no ens diu res de nou. Als nous adalils del requionalisme, als neoblavers, als secessionistes il·lustrats no els ha de fer cap efecte i als demés ens produeix avorriment i cansera.
N'han publicat dos més, que vaig poder comprar en la presentació, que he fullejat i no tinc moltes ganes de llegir, i amenacen amb la publicació de molts més. Deuen de ser barats i a les publicacions de la Universitat no els cal guanyar diners.
Al remat tot es redueix a un manifest amb adhesions on les signatures es fan en format d'article, alguns de pensament més fi degut a l'amoblament del cap del signant.
El nacionalisme valencià seguirà sense ambició, sense tindre clar l'objecte de la seua sobirania, sense passar de la prepolítica a un partit que ens fasa eixir del pou. (Ací pareix que tot déu és intel·lectual ara que s'ha passat de la dèria de ser tots lingüistes, però ai, cap no és polític)
El BLOC per la seua banda seguirà donant bandades i afonant-se en el seu requionalisme del que veig prou improbable que puguen eixir a curt plaç, si alguna volta ho fan.
5 comentaris:
Molt d'acord amb els dos últims paràgrafs, dels llibrets no puc dir res, no vaig tindre temps de llegir-los abans de vindre cap ací però el primer i el segon volum me'ls envià ma mare i des de fa dos dies els tinc ja ací, vorem si esta setmana els comence.
Jo també vaig estar. I pel que es va explicar allí, la motivació per a fer aquests llibrets, va ser fer pública la discrepància de molta gent respecte a les directrius que prenia el nacionalisme valencià en els darrers mesos.
Fer públiques eixes idees discrepants, i polemitzar, crear opinió. No quedar-se callats, com si tots estiguérem d'acord.
Al llibre sí que hi ha algunes idees noves. I altres, que encara que no ho siguen, en l'actual context tenen una significació diferent a la que en altres moments han tingut, es rellegeixen des d'un altra perspectiva.
Això i prou. Sense cap pretensió més.
Ningú espera, ni els editors, ni els autors ho pretenen -serien molt il·lusos- que els llibrets aquestos facen canviar la realitat política valenciana.
O siga que jo trobe que els llibrets estan molt bé, i que sí que aporten. Sobretot als joves, que encara que tu no els veges, n'hi han, i molts. Ells, potser no tinguen tan clares totes eixes referències de què tu parlaves.
Kirikú, saps molt sobre el que pretenen els autors quan escrius:
"Ningú espera, ni els editors, ni els autors ho pretenen -serien molt il·lusos- que els llibrets aquestos facen canviar la realitat política valenciana."
Ets un autor? Un editor?
Tindries l'amabilitat d'assenyalar-me eixes idees noves?
Gràcies.
El que vull dir és que en l'escrit que has fet hi ha una crítica al nacionalisme polític valencià en general i la seua falta d'ambició que no pot aplicar-se al llibre.
Amb aquests escrits només es pretén influir en el debat polític actual. Això és el que es va dir allí, i el que també s'extrau de la lectura del llibret.
Idees noves? Per exemple, a mi em sembla que
l'escrit de Vicent Partal sí que aporta nous punts de vista. A més és un escrit conciliador, positiu i animós, que bona falta ens fan.
Kirikú, he tornat a llegit Partal: no hi ha cap idea nova.
(Que estigues d'acord amb Partal i que trobes de trellat la seua manera d'exposar-ho no vol dir pas que hi haja cap idea nova)
Estem on estaven des de fa anys: una important creació cultural en català, una manca d'ambició política, una indeficinió de l'objecte de sobirania, un anar fent sense objectiu... i un fet, aquest sí nou: el nacionalisme al voltant del BLOC, si més no els seus dirigents, ha obtat obertament pel regionalisme blaver i tots diuen que açò és un error, Partal també, però no és cap novetat.
Tot el que diu Partal, com els altres, és que s'adheriu al manifest.
Publica un comentari