Afinitat cromàtica

En acústica és conegut el fet de la vibració per simpatia de certs objectes en contacte en una ona sonora.
No sé per quin efecte simpàtic on hi ha blaveres sempre ixen estanqueres.

Històries de corrupció

El melonar valencià fa uns mesos que està parlant de corrupció. Els que no manen creuen que han trobat un motiu per descavalcar del poder qui manen ara. Tot és qüestió de manca d'intel·ligència, de memòria i d'honestedat.
En el franquisme els càrrecs polítics duien annexes el dret de robar i fer-ho amb impunitat. Robaven tots.
Mort Franco hi hagué uns moments d'incertesa respecte la impunitat i no gosaven de robar, però ai, vingué el PSOE.
Encapçalat per una parella d'estafadors com les que venien a vendre cavalleries al meu poble en ser jo menut: El lleig i el guapo; el babau i el llest; el graciós i el seriós; el Guerra i el González.
I tornaren a la normalitat franquista d'ostentar els càrrecs públics per robar amb impunitat. I robaven a tot arreu. Fins i tot hi hagueren casos esperpèntics: La directora del Boletin Oficial del Estado , BOE, robava les bobines de paper i el director de la Guàrdia Civil saquejà la caixa dels orfes del cos.
(Entre parèntesi, els socialistes fins i tot reinstauraren la prevaricació sexual, és a dir el dret de pernada, que en el tardofranquisme pràcticament havia desaparegut. Milers i milers de treballs, subvencions i ajudes vàries en canvi de favors sexuals. Açò si, no feien discriminació entre heterosexuals i homosexuals, tot molt modern)
Els banquers, els rics i la dreta s'ho miraven somrient i feien burleta dels esgarrats del PSOE que anaven a comprar-se un Mercedes amb els camalets de la bicicleta encara posats.
Reinstaurat el franquisme, la monarquia i la corrupció, la dreta ja podia governar de gust i, efectivament, així ho ha fet.
La corrupció no és una anècdota de Camps i el PP. La corrupció està en el sistema reinstaurat pel PSOE i els vestits de Camps són una collonada. I se n'eixirà de rossetes.

Una altra causa

L'esquerreta progressista occidental i clar també la valenciana, n'ha trobat una altra causa: Iran.
No dic que aquestes coses no tinguen utilitat personal: fa pensar que nosaltres som millors, més civilitzats, més bons, que ens preocupem pels demés i hi som solidaris, que som uns ferms defensors de la democràcia, bla, bla ,bla.
Ara, la realitat és que tota presència occidental en aquests països, l'Iran inclòs, és per explotar-los i tota negativa a que se les apanyen com vulguen és per què açò allunya i entrebanca l'explotació.
És que van a fabricar bombes atòmiques!!! Ah, però nosaltres no en tenim a muntó? No, no és cap problema que fabriquen bombes atòmiques, el problema és que si en tenen no podríem anar a explotar-los amb tanta tranquil·litat.
No conec gens el cap d'aquell govern i malament podria escriure el seu nom, però francament, és difícil que siga més descervellat que Bush i no crec que arribe a matar més que ho va fer aquest.
Tota la nostra presència en aquests països és explotació. Ara s'ha mort un jesuïta català a la Índia. Sembla que practicava la caritat i predicava Jesucrist, la Santíssima Trinitat i la Immaculada Concepció. No sé com els haurà anat als hindús, en occident Jesucrist i els qui l'acompanyen ha matat més que qualsevol altra cosa i dos mil anys de caritat no ha solucionat pas el problema dels pobres i ha enriquit molt i molt bé els rics.
Voleu dir que els ha predicat que quan entraren els anglesos, Índia era una potència tèxtil que afonaren per vendre els seus draps? Els ha predicat que tenien que comprar la sal anglesa i no podien fer servir la seua? Predicava que el primer acte de desobediència de Ghandi fou replegar sal hindú? Va predicar mai que tot era molt fàcil i es reduïa a llevar-se del damunt l'explotació occidental?
No sé si, com a tants altres llocs, han fet trampa en les eleccions, però si sé que eixe no és el problema. Tot el que pretén occident de l'Iran es explotar-lo, que es deixe explotar, que no siga un exemple pels països del voltant i que no complique l'explotació.
Els aiatol·las deuen de ser tan nefasts com els rectors i els bisbes i dubte que arriben a ser més terrossos i facen més maldats.

Nyespros i cireres

A la meua comarca es conreen dues delícies: els nyespros i les cireres.
Enguany hi ha hagut una bona collita de les dues fruites. Açò deuria de ser una bona notícia, sobre tot, pels llauradors, però les coses no estan molt clares.
Els de la cirera tal volta han pogut vendre a bon preu anant pels pobles i amb les paradetes de les carreteres. D'aquestes darreres n'he vist moltes i les primeres cireres que vaig comprar fou en una benzinera de Xaló on me les va oferir un habitant de Laguar que les duia en unes caixetes dins la seua furgona.
Al meu poble la collita és de nyespros, ha estat molt bona i tot deurien ser alegries, però les coses no estan tan clares.
El propietari cull la fruita i l'envasa en unes caixes que li proporciona la cooperativa, que assegura la compra de tot el gènere. El preu al llarg de la campanya està dividit en trams de deu dies, quinze dies o semblant. Dins d'eixe temps, tota la fruita es paga igual.
El sistema és pervers. El propietari cull el nyespro, treball que cal fer amb cura perquè la fruita és molt delicada i es marca amb les fregades o els colps i els que tenen cops o macadures no es poden comercialitzar per la venda al consum. Les tria segons la grossària per la qual cosa té una fusteta amb forats de diferents tamanys per on passa els nyespros per classificar-los. Els envasa acuradament en les caixes i les duu a la cooperativa on fan una inspecció per assegurar que són de la qualitat adequada.
Es pot saber com s'han venut hui o ahir, però no sabem el que passarà demà o la setmana vinent. La fruita cal collir-la sabent el que costarà a l'igual que la tria i la classificació, però, ai, no es sap a quin preu es vendrà, amb la qual cosa amb una collita abundant no sabem si superarà les despeses.
És a dir, una collita abundant pot significar pèrdues o guanys minsos i insuficients per compensar el conreu total de la terra.
On s'és vit això? Si una fàbrica produeix molt és una ruïna? Si un comercial ven molt és una ruïna? Si una agència tramita molts serveis és una ruïna? Si vénen molts turistes és una ruïna?
Ah, però diuen que açò és el mercat, la llei de l'oferta i la demanda, però cap comerciant perd diners, tots guanyen d'acord al volum comercialitzat. Pel comerciant no existeix el mercat? l'oferta i la demanda?
Clar que més pervers és encara el mercat internacional de fruites. Importem a preu de misèria les fruites de llocs on les persones es moren de gana, entre altres coses degut al preu que nosaltres li paguem pels productes. Ells no tenen dret a tindre moltes camises? cotxes? frigorífics? Segons pareix no ten el dret ni de menjar-se els productes que conreen.
Amb el preu de les fruites importades arruïnem els nostres llauradors i matem de gana els d'altres països.
El mercat? l'oferta i la demanda? I una merda!

Previsions de votant

Uns amics em pregunten com és que he votat Iniciativa-Internacionalista tot i considerar-me un nacionalista valencià.
Ho explicaré: segons els manaires del BLOC i els afiliats de base que pegaren la cabotada, els anaven a votar gernacions de regionalistes homologables amb CIU. Davant d'això el meu vot no era necessari -jo no sóc regionalista ni homologable amb CIU- i ho podia distraure cap una candidatura que dignificava la democràcia.
Molt fàcil, no?

(Ara, també us confessaré que sabia que eixos regionalistes homologables no votarien el BLOC, perquè senzillament no existeixen. I també sabia que Iniciativa-Internacionalista no reeixiria, perquè els espanyols no estan per dignificar la democràcia. A Castella-La Manxa els ha votat el 0'06; a Andalusia el 0'08; a Extremadura el 0'05, etc. etc.)

Res de plors, tornem-hi a pensar

He votat Iniciativa-Internacionalista, em semblava que era el més decent, a banda de no votar.

Uns resultats del meu poble:
PP .- 3.308
PSOE .- 2.762
EU.- 142
UPyD.- 140
BLOC.- 105
ER.-28
I I .- 10
UV .- 3
FE Jons.- 1
Extremadura Unida.- 1

EU no té cap regidor.
El BLOC en té 3.

Al País Valencià el 2004:
BLOC .- 19.627
ER .- 15.703

Al País Valencià el 2009:
BLOC.- 18.369
ER .- 9.725

El govern municipal del poble està format per huit regidors del PSOE i un de CIPAL. Els tres del BLOC estan a l'aguait. Els nou del PP van mossegant canelles per tombar-los el 2011.
En aquestes eleccions he sabut que havia guanyat el PP en sentir les traques. (Tots els afiliats del PP, familiars, amics, coneguts i saludats, han estat treballant per aconseguir la victòria)

Batussa pel blau a Jesús Pobre

A trenc d'alba del dilluns de Pentecosta les campanes de l'església de Jesús Pobre tocaren a sometent.
Un exèrcit de neoblavers comandats pel professor Girona i format per tres columnes atacaven la població per tal de retirar les senyeres que adornaven el poble i substituir-les per blaveres.
Jesús Pobre, població de La Marina a la vessant sud del Montgó és una EATIM de Dénia i celebra les seues festes patronals en honor de Jesús Pobre el dilluns de Pentecosta, també conegut com Pasqua de l'Esperit Sant i Pasqua Granada.
És el cas que aquesta festa és celebrada a tot Catalunya i a la ciutat de Barcelona és festa oficial,
aquesta circumstància era també aprofitada pels
neoblavers per titllar de més catalanista encara
les festes patronals i tota la població.
La columna del doctorand Baydal havia entrat al terme, procedent de Teulada, pels Cingles de Gata i avançaven per la vall de Sant Bertomeu.
La columna del virtual Fuset s'havia concentrat en la punta de Benimaquia i havien accedit al Pinaret, amb la qual cosa amenaçaven el carrer Major a l'alçada del restaurant El Sequer.
La columna de Bellido, neoblaver capitalí trasplantat a la ciutat d'Alacant, venia des dels Bisserots guiada pel rastrejador Lluis el Sifoner que té una caseta a les afores de la població i coneix el terreny.
Avisats els patriotes de Dénia, Xàbia, Ondara, però especialment els de La Xara, Gata i
Pedreguer, instal·laren el quarter de comandament en el riu-rau de deu ulls i amb enllaç permanent a la placeta de l'Església i a la del poble on els diferents i nombrosos escamots de patriotes es desplegaren en el tres punt d'atac.
La columna del Pinaret fou ràpidament desballestada i les seues forces pegaren a fugir aprofitant els avantatges del terreny. Cal dir que els homes de Fuset tenien una força virtual i els seus trets d'obussos 2.0, facebook, ipods, no arribaren a despenjar cap senyera i només aconseguiren rebolicar algunes.
La columna de Bellido i el Sifoner cantaven, desafinant, "per ofrenar noves glories" i "tinc un mànec de tres pams i mig". Abastits de cotó-en-
pél, els escamots de patriotes, amb un fort component de pedreguers, pegaren tres espentades i els abocaren al barranquet on els avisats de La Xara acabaren d'espantar-los. Bellido deixà de cantar i el Sifoner es passà a "jo soy Vicente, soy de València" mentre perdia el cul amb el mànec de tres pams i mig entre les cames.
La més perillosa resultà la columna de Baydal que llançava pergamins medievals plens d'arna que amenaçava de contaminar conreus i aigües. Assabentats del perill els patriotes aprofitaren les calderes d'escaldar la pansa per fabricar lleixiu per tal de tallar i netejar l'epidèmia d'arna medievalista del Baydal.
Desarticulades les altres dues columnes, tots els
patriotes es concentraren en la vall on davant l'escomesa la columna medievalista hagué de retrocedir tot intentant arribar als cingles on després de deixar-se la roba i la pell en els ametllers i tarongers abandonats i, sobre tot, en els nombrosos esbarzers, es feren inaccessibles i inofensius en les coves del cingles.
Restablerta la pau i la normalitat, tots els patriotes de Jesús Pobre i dels pobles del voltant que havien acudit, celebraren un esmorzar en la plaça.
Avisat l'ajuntament de Dénia, enviaren un servici de neteja per llavar la ronya dels neoblavers, especialment l'arnada de la columna Baydal.
Les senyeres, una mica malmeses però sense cap
baixa, seguiren adornant les places i carrers del poble en la celebració de la seua festa major el dilluns de Pentecosta, també conegut com Pasqua de l'Esperit Sant i Pasqua Granada.
Durant tot el dia es celebrà la seua famosa Fireta, que com sempre estigué molt concorreguda.
Cercaviles amb xirimita i tabalet i la banda de música de Dénia. Traques, mascletades, missa solemne, processó i un castell de focs artificials i l'actuació de Feliu Ventura ompliren la festa.
Hom comentava en el poble que entre la gernació que envoltava la Fireta s'amagaven alguns dels neoblavers atacants.