Açò de ser vell té certs avantatges. Quan jo era menut hi havien muntons de pardalets que els llauradors combatien com podien, entre d'altres coses amb els espantalls, que eren unes estructures de canyes vestides amb parracs i barret que volien simular la figura humana, esperant amb això espantar els pardalets que es menjaven les collites.
Els que eren molt de missa li resaven a Sant Antoni de Pàdua, per allò del Miracle dels Pardalets, que havien cantat pels pobles els cecs mendicants i que molta gent recordava.
A la ciutat de València hi havien un grapat de bars anomenats "Los Pajaritos" o cosa semblant i que oferien pardalets rostits com aperitiu.
Als pobles els caçaven d'una mena diguem-ne industrial posant baix dels arbres on dormien uns pots amb sofre cremant, el fum del qual els feia caure com si estigueren ploguent pardals.
Hi havia qui els caçava amb enfilat, hi havia que enviscant i hi havia que es feia un parany en un arbre ben frondós.
Amb tot açò, mai no varen aconseguir disminuir el seu nombre.
Després vingué la modernitat en forma de pesticides i herbicides pel camp: el nombre de tota mena de pardals caigué en picat.
Ara l'han mamprès amb els paranys, com si aquests foren els responsables de la desaparició de verderols, gafarrons, busqueretes, caderneres... (no crec que ho diguen dels teuladins, perquè els sobrevivents ho fan on no hi ha camp i si s'han lliurat és perquè fa molt que són animalets de poblat)
Per altra banda tots els paranys que conec són un pretexte i motiu d'anar al camp a passar el dia i fer-se un bon esmorzar o dinarot. Els pardalets que puguen matar ja us ben bé assegure no són la base d'aquests menjars.
Ai, però l'esquerreta actual i els ecologistes, que no ecòlegs, tenen la mirada curta i entre els mobles del seu cap no es troba la memòria i, a més a més, deuen de tindre poca feina i es torben amb el parany.
Si amb això dormen més tranquils: no res i avant.
Els pardalets els seguiran matant els productes químics.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
...d'acord en el tema dels productes químics. Però per què cal matar-los també amb el parany. I que té a vore això amb la memòria. O és que tot el que es feia abans era bo?
Els xinesos aprovaran una llei ara que prohibirà matar i menjar-se gats i gossos. No ho haurien de fer perque abans sí que se'ls menjaven?
A mi de menut mon pare em pegava cada hòstia de por, en virtut de la memòria he de pegar-li jo a les meues filles?
Redéu! Utilitzeu altres arguments per a jusf0Qhtificar els vots dels sanguinaris.
La verdor de Dénia
No home, no, açò de la memòria és perquè hi ha qui actua com si els pardalets sempre hagueren sigut tan pocs i creu que és degut als paranys i coses emblants.
Quan que açò siga un argument per justificar vots sanguinaris, tot és més senzill:
Em sembla una collonada esmeçar cap esforç per aquestes banalitats sense anar al pinyol de la qüestió.
Per altra banda, massa prohibicions que no condueixen enlloc més que a retallar les llibertats personals inofensives i que tot esté a mans de Papa Estat.
Tot açò és marejar el personal mentre la casa està per agranar.
I l'esquerreta entrà al drap, entre d'altres coses, per tindre molts pocs mobles al cap.
El Saguinari d'Altea
(Per cert així és com deien el moros a JaumeI, El Sanguinari, i és com m'agrada dir-li a mi i com li vaig explicar a la meua filla)
Publica un comentari