.....Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
diumenge 21 de febrer de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Ha estat recurrent la tria d'aquest poema en molts dels blogs participants en l'homenatge. Per alguna cosa serà!
Gràcies per afegir-te a l'homenatge!
Publica un comentari