diumenge 21 de febrer de 2010

Espriu

.....Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

1 comentaris:

vpamies ha dit...

Ha estat recurrent la tria d'aquest poema en molts dels blogs participants en l'homenatge. Per alguna cosa serà!

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!