La meua comarca viu del turisme.Si fa no fa ara quaranta anys, tota l'activitat econòmica està al voltant del turisme.
La terra, si mai havia donat per malviure i tindre una economia de subsistència, ara és totalment residual i no crec que hi haja cap família que visca d'ella.
La petita industria local és subsidiària del turisme i el demés és hostaleria o servicis pel turisme.
Hem venut la terra per fer cases i urbanitzacions i ho hem fet molt de gust perquè és majoritàriament el secà el que ens han comprat i
aquests bancals ja els teníem abandonats. I els
hem venuts, segons el criteri majoritari a molt bon preu
No pensàvem que junt el bancal veníem el paisatge, el dret de pas, els assegadors i la relació ancestral amb la terra i el territori.
Pensàvem que el turisme era xauxa, que ens faríem rics. Les turistes, sobre tot les angleses, follaven i en una cultura on açò era un miracle ens deixava el cap fred i el piu calent i, clar, no ens adonaven de que ens estaven tractant com a indígenes primitius.
Cap no va racionalitzar les conseqüències de l'allau de visitants i dels que es quedaven a residir entre nosaltres, que no pas amb nosaltres.
Cap no va fer un estudi del territori, de la seua capacitat de suportar un creixement exponencial de la població, de tenir els servicis adients, d'aigua, d'electricitat, de carreteres, de transport públic.
I la comarca s'ha convertit en "Pueblo Land" com podeu vore en les fotografies.
Arribats en aquest punt: Cap voldrà racionalitzar açò?
Ací caben els mil milions de xinesos? El seixanta d'anglesos? Els vuitanta d'alemanys?
Uns cabrons de l'Ajuntament de l'Alfàs volien fer un passeig marítim en el Racó de l'Albir i per evitar el perill de solsides recobrir les pedres amb ciment d'imitació. Ens van lliurar de xiripa.
Els diners que hem guanyat aquest darrers quaranta anys, molts, els hem malbaratat, el que ens resta són deutes i agenollar-nos davant els turistes perquè no deixen de vindre.
I convertir-nos en més "Pueblo Land" encara. Encara.
4 comentaris:
Total la raó del món en quasi tot. En tot excepte en el que dius de que ja no hi ha families que viuen de la terra. Són poques, però encara hi a alguna al nostre poble. Si les coses les posaren més fàcils...
Haveu fet mal negoci. Si la situació del País és ja lamentable, la de les comarques del sud és, vista des de l'interior del País Valencià, dolorosa. Ací ens estorem de vore tants anglesos, holandesos, alemanys i també espanyols ensenyorint-se dels pobles i les terres del sud. Sembla que siga més fàcil trobar-se amb un saxó (ja siga anglés o alemany) que amb un catalanoparlant valencià.
Per ací dalt hem començat a patir l'altra cara del mateix problema: l'especulació immobiliària. Sort que la crisi (que tant perjudica el turisme) ho ha aturat tot.
Aquest país l'hem d'arreglar. Li hem de fer la volta com un mitjó. I aixo sols passa per les nostres mans, les dels valencians/es. No es pot continuar així.
Tristor...
El teu escrit ha eixit enllaçat a l'Informatiu. Pueblo Land és poc: poble-tans és el que som...
Publica un comentari