"Anatomia de un instante"

Mai no ho hauria comprat, però en trobar-lo per deu euros en un centre comercial, el vaig agafar junt amb un grapat més.
No és una "Anatomia de un instante", és un reportatge sobre el 23 de febrer.
Havia llegit allò del soldat de Salamina i ja no em va agradar la ferum de modernor de dretes que es fa passar per esquerres.
Aquests espanyolistes que es reclamen d'esquerres en no poder identificar-se amb l'estètica de la dreta, escriuen llibres de dretes.
És veritat que han llegit, no massa però, i es citen entre ells i de tant en tant a d'altres autors que creuen, o són, autoritats.
En aquest revisionisme del franquisme des de la dreta que es reclama d'esquerra, tot el món és bo. Fins i tot els torturadors tenien el seu cor i robaven els xiquets dels rojos, com els militars argentins robaven els dels seus assassinats.
Suarez és: "un falangistilla de provincias y un arribista del franquismo y un chisgarabís sin formación", però és un bon xic.
Tejero és un idealista ingenu i tossut.
Milans un militar amb sentit de l'honor. Fill, nét i besnét de colpistes, però amb honor.
El més malvat és Armada, però per que s'amaga i acusa el Rei.
I el 23 de febrer un acte necessari que li va donar el pas a Felipe i que consolidaria la democràcia.
El colp fou normal, la situació era insostenible i com la seua estètica no s'ho permet, diu d'una altra manera, que s'havia confós la llibertat amb el llibertinatge.
I escriu d'una manera que cal llegir molts paràgrafs per entendre el que vol dir, com ara: "La actitud ante el golpe de los diputados de 1874 fue casi idéntica a la de los diputados de 1981..."
És a dir: que els diputats de 1874 donaren un colp idèntic, casi, al que donaren els diputats de 1981? No, vol dir que l'actitud del diputats de 1874 davant del colp fou casi idèntica a la dels diputats de 1981.
I no és una anècdota: el llibre, vora cinc-centes planes, està farcit de paràgrafs com aquest.