Mon pare, que va nàixer el 1898, em contava les lluites que havien tingut de fer els treballadors per aconseguir coses com ara: vuit hores de treball, vuit de descans, vuit d'esbarjo; la legalització i la llibertat dels sindicats; les vacances pagades; l'escola pública i gratuïta; la sanitat per tots; la jubilació; etc. etc.
Ara els sindicats, que diuen representar els treballadors, traeixen i malbaraten les lluites dels treballadors i signen acords en contra dels seus interessos.
Tal volta vosaltres no teniu memòria, però els que com jo ens hem criat sentint parlar de Treball i Capital, ho tenim molt clar: si els treballadors no lluitem per mantenir els avanços i aconseguir-ne més, el Capital se'ns menjarà pels garrons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari