La pesta centreeuropea

Al meu poble hi ha molts emigrants, la primera onada forta fou la dècada dels seixanta del segle passat. Eren majoritàriament espanyols d'Andalusia. Exceptuant casos puntuals poguérem integrar-los. Els seus fills ningú no diria que no són d'Altea.
La segona onada d'espanyols vingué els anys vuitanta, també, clar, del segle passat. Aquests ja no poguérem integrar-los. Sobre tot en la llengua segueixen sent castellans i, molts d'ells, militants. No amollen una en valencià ni amenaçant-los en un falçó. Les excepcions són casos puntuals.
Una altra emigració, aquesta paulatina i sense onades, fou la de centreeuropeus, primer rendistes que es compraven una casa i més tard familiars que instal·laren negocis per atendre demandes d'aquests. Perquè els centreeuropeus no arriben ni a conviure amb nosaltres, segueixen amb els seus costums, fins i tot en el menjar, i viuen en els seus propis guetos, aquests però, de qualitat i riquesa.
Diuen quatre paraules en castellà i es neguen ni tan sols a entendre el valencià i, mira per on, són més espanyolistes que els espanyols, si açò és possible.
Us deixe una mostra:
Al poble el mes d'agost fan el que es diu "Balconades". Qui vol pinta una tela que li proporciona l'ajuntament i que es penjen als balcons del poble antic.
Mireu l'obra d'art que ha fet la perla de Catharina von Raad-Rennings. Damunt l'han penjada front de ma casa. (No sé per què ha deixat Portugal en blanc, amb ell el mapa quedaria més bonic i hi hauria més "Unió". Per cert: l'autonomia que ens cal és la de Portugal)

P.S. He amenaçat la Regidoria de Cultura dient-los que l'any vinent faré una balconada amb les quatre barres amb el crit d'independència i amb el lema: A la força es manté la unió.