La setmana passada he estat a Londres.Oxford i Regent street eren una festa amb les rebaixes, milers de persones amunt i avall, dins i fora de les botigues. Personatges vestits de londinenc, amb abric fosc i barret al cap, donat informació de on paraven les botigues i que hi venien. Fins i tot i havia un xerraire, com aquells antics de les fires, cridant en un micròfon per liquidar les existències de la botiga.
Clar, ja podeu pensar, no he comprat res, els meus interessos eren altres: Els Mestres cantors de Nüremberg en el Covent Gardens i els concerts del Barbican, la St. Martin in the Fields i d'altres.
He tornat amb una òpera i vuit concerts. L'entrada més cara trenta lliures. Una bona collita a un preu raonable.
I un pa excel·lent de regal.
El diumenge al final de trajecte del metro, on calia fer transbordament obligatori, al meu costat hi havia una bossa de Marks&Spencer, al vagó hi havien una altra persona i jo.
Regire la bossa i dins veig un pa de motlle amb moltes llavors.
Ja podeu pensar, l'agafe i me'n vaig tranquil·lament.
En asseure'm en l'altre metro, trobe dins de la bossa el tiquet que us he penjat i ja vaig anar tot el trajecte cavil·lant.
No recorde qui havia estat al meu costat, si era home o dona, jove, madur o vell. Si duia més paquets o aquest a soles.
Ara, no em, direu que no és un misteri: qui fora va a un Marks&Spencer, compra una pa que val 1'59 lliures, no fa més compres i s'ho deixa oblidat en el metro.
Paga amb un bitllet de 50 lliures per comprar una mercaderia que val 1'59. Volia canviar el bitllet? Havia comprat més coses amb la resta del bitllet? Duia més bosses? No havia fet més compres i es deixa el pa al metro? Tenia molta pressa? Volia fer-me un regal?
Si encara tinguera ganes d'escriure començaria un relat amb aquest pa oblidat al metro.
En qualsevol cas el pa m'ho he anant menjat amb el cacau del desdejuni.
0 comentaris:
Publica un comentari