CULPA I RESPONSABILITAT

L’opinió pública i l’opinió publicada de tota La Marina va plena de notícies, comentaris, xiuxiueigs, malediccions, indignacions, sorpreses, boques obertes, incredulitat, pena, enuig i, sobre tot, impotència: EMAUS i els centres que en depenen tanquen i tenen un deute de 21.000.000.-€, vint-i-un milions d’euros.

Vint-i-un milions són molts diners! Si vostè guanyés 21.000.-€ l’any, que tal com estan les coses és un bon jornal, necessitaria 1.000, mil anys per guanyar-los.

Cap no dóna notícia d’on han anat a parar eixos diners; cap no diu a qui i perquè es deuen, només sabem que 6.000.000.-€, sis milions, es deuen a la Seguretat Social. I també sabem que sis milions a la Seguretat Social no s’acumula en un any, ni en dos: Quants anys fa que no paguen a la Seguretat Social?

Entre l’opinió pública i l’opinió publicada, entre la gent del carrer i els estaments oficials, hi ha una diferència d’opinió notable: els primers volem saber, els segons no volen saber i tot són declaracions oficials i disculpes: “ara no és hora de buscar culpes, el que cal és solucions”.

Alguns batles destrellatats han fet reunions i han demanat que es perdone, que es condone, el deute de la Seguretat Social. Perquè el de la Seguretat Social? Perquè no el de les empreses i els bancs?

És indignant que els polítics municipals consideren que els diners públics, els diners de tots, es poden perdonar tan alegrement. Tal volta ja tenen experiència en malbaratar alegrement els diners públics? Els diners de tot?

I no parlen de culpa. Nosaltres tampoc, però volem parlar de responsabilitat. No hi ha cap responsable?

Vint-i-un milions de deute no s’acumulen de la nit al dia, no neixen com els esclatasangs.

Sis milions a la Seguretat Social! Qui és responsable de no haver-los reclamat el seu dia? Qui és responsable de deixar que s’acumulés eixa barbaritat de deute? Encara treballa? No ha dimitit? Seguirà administrant els nostres diners? Estem condemnats a tindre administradors tan irresponsables?

I els altres quinze milions a qui se’ls deu? Quants anys fa? Són de proveïdors? Són dels treballadors? Són d’inversions? Quines?

En qualsevol cas, alguna o algunes persones administraven EMAUS i pensant que foren honrats, que tinguen les mans netes, és evident que són responsables d’una mala administració. Mare meua! Eixos cuidaven dels nostres xiquets amb problemes, dels nostres majors, de les dones maltractades!

No, tal volta cap no tinga culpa, però tenien responsabilitats i haurien d’assumir-les.

Ah, i ja que ens afecta a tots: voldríem conèixer els comptes. I clarets.