CULPA I RESPONSABILITAT
L’opinió pública i l’opinió publicada de tota
La Marina va plena de notícies, comentaris, xiuxiueigs, malediccions,
indignacions, sorpreses, boques obertes, incredulitat, pena, enuig i, sobre
tot, impotència: EMAUS i els centres que en depenen tanquen i tenen un deute de
21.000.000.-€, vint-i-un milions d’euros.
Vint-i-un milions són molts diners! Si vostè
guanyés 21.000.-€ l’any, que tal com estan les coses és un bon jornal,
necessitaria 1.000, mil anys per guanyar-los.
Cap no dóna notícia d’on han anat a parar
eixos diners; cap no diu a qui i perquè es deuen, només sabem que 6.000.000.-€,
sis milions, es deuen a la Seguretat Social. I també sabem que sis milions a la
Seguretat Social no s’acumula en un any, ni en dos: Quants anys fa que no
paguen a la Seguretat Social?
Entre l’opinió pública i l’opinió publicada,
entre la gent del carrer i els estaments oficials, hi ha una diferència
d’opinió notable: els primers volem saber, els segons no volen saber i tot són
declaracions oficials i disculpes: “ara no és hora de buscar culpes, el que cal
és solucions”.
Alguns batles destrellatats han fet reunions i
han demanat que es perdone, que es condone, el deute de la Seguretat Social.
Perquè el de la Seguretat Social? Perquè no el de les empreses i els bancs?
És indignant que els polítics municipals
consideren que els diners públics, els diners de tots, es poden perdonar tan
alegrement. Tal volta ja tenen experiència en malbaratar alegrement els diners
públics? Els diners de tot?
I no parlen de culpa. Nosaltres tampoc, però
volem parlar de responsabilitat. No hi ha cap responsable?
Vint-i-un milions de deute no s’acumulen de la
nit al dia, no neixen com els esclatasangs.
Sis milions a la Seguretat Social! Qui és
responsable de no haver-los reclamat el seu dia? Qui és responsable de deixar
que s’acumulés eixa barbaritat de deute? Encara treballa? No ha dimitit?
Seguirà administrant els nostres diners? Estem condemnats a tindre
administradors tan irresponsables?
I els altres quinze milions a qui se’ls deu?
Quants anys fa? Són de proveïdors? Són dels treballadors? Són d’inversions?
Quines?
En qualsevol cas, alguna o algunes persones
administraven EMAUS i pensant que foren honrats, que tinguen les mans netes, és
evident que són responsables d’una mala administració. Mare meua! Eixos
cuidaven dels nostres xiquets amb problemes, dels nostres majors, de les dones
maltractades!
No, tal volta cap no tinga culpa, però tenien
responsabilitats i haurien d’assumir-les.
Ah, i ja que ens afecta a tots: voldríem
conèixer els comptes. I clarets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada