Des d'Altea estant

La lenta agonia d'un escriptor frustrat

2012-01-22T15:25:00.001-08:00

Normalment fuig com de la pesta dels escriptorets valencians de cap de setmana i, clar, no havia llegit "Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts" de Toni Cucarella.
Haig de dir en primer lloc que Cucarella em cau molt bé com persona i com personatge i sóc un bon client del seu bloc de Vilaweb.
Ha estat aquest bloc, els seus comentaris i els dels lectors sobre aquesta obra el que m'han incitat a comprar-la:
Un comentari d'un lector deia que era una obra cabdal de la literatura en català feta al País Valencià i el mateix Cucarella digué que era una bona novel·la.
Em sap greu Toni, no és una obra cabdal ni del català de València ni de l'ugrofinès. Un llibret d'escriptoret de cap de setmana que remena, com tants d'altres, en el passat enyoradís i bucòlic d'un país que tal volta ha existit, si més no en el teu imaginari. De més qualitat que molts dels altres del mateix estil, però res més.
Per cert, no és una novel·la, vull dir en el sentit clàssic d'exposició, nus i desenllaç. És una sèrie de contes mínims i quadres costumistes que fan a mode de capítols.
També he llegit de la seua gran riquesa de lèxic. No sé el lèxic que devien saber els que açò diuen, en qualsevol cas ben poc.
I no Toni, no està ben escrita, mira't aquesta frase: "... tenia penjat un sac d'arena i serradures de la jàssena..." És a dir: el sac era omplert amb arena i serradures de la jàssena, però tu volies dir que: "penjat de la jàssena tenia un sac ple d'arena i serradures".
Hi ha més frases així i açò fa pesant la lectura i al cap de tres-centes planes acaba cansant.
El tema, a més a més, és tan previsible que manca d'interès.
Un llibre totalment prescindible.
Trobe que no és que hages abandonat la literatura, més bé crec que la literatura t'ha abandonat a tu.

El misteri del pa en el metro

2012-01-13T15:08:00.001-08:00

La setmana passada he estat a Londres.
Oxford i Regent street eren una festa amb les rebaixes, milers de persones amunt i avall, dins i fora de les botigues. Personatges vestits de londinenc, amb abric fosc i barret al cap, donat informació de on paraven les botigues i que hi venien. Fins i tot i havia un xerraire, com aquells antics de les fires, cridant en un micròfon per liquidar les existències de la botiga.
Clar, ja podeu pensar, no he comprat res, els meus interessos eren altres: Els Mestres cantors de Nüremberg en el Covent Gardens i els concerts del Barbican, la St. Martin in the Fields i d'altres.
He tornat amb una òpera i vuit concerts. L'entrada més cara trenta lliures. Una bona collita a un preu raonable.
I un pa excel·lent de regal.
El diumenge al final de trajecte del metro, on calia fer transbordament obligatori, al meu costat hi havia una bossa de Marks&Spencer, al vagó hi havien una altra persona i jo.
Regire la bossa i dins veig un pa de motlle amb moltes llavors.
Ja podeu pensar, l'agafe i me'n vaig tranquil·lament.
En asseure'm en l'altre metro, trobe dins de la bossa el tiquet que us he penjat i ja vaig anar tot el trajecte cavil·lant.
No recorde qui havia estat al meu costat, si era home o dona, jove, madur o vell. Si duia més paquets o aquest a soles.
Ara, no em, direu que no és un misteri: qui fora va a un Marks&Spencer, compra una pa que val 1'59 lliures, no fa més compres i s'ho deixa oblidat en el metro.
Paga amb un bitllet de 50 lliures per comprar una mercaderia que val 1'59. Volia canviar el bitllet? Havia comprat més coses amb la resta del bitllet? Duia més bosses? No havia fet més compres i es deixa el pa al metro? Tenia molta pressa? Volia fer-me un regal?
Si encara tinguera ganes d'escriure començaria un relat amb aquest pa oblidat al metro.
En qualsevol cas el pa m'ho he anant menjat amb el cacau del desdejuni.

Mort en el microones

2011-12-18T09:07:00.000-08:00

Ja va escriure Jacques Monod que tot és producte de l'atzar i la necessitat.
Açò de la necessitat sempre ho he tingut clar, però l'atzar m'ha resultat incomprensible.
Hui, com cada dia he posat el tassó de llet al microones per fer-me el desdejuni.
Mentre em menjava una fruita esperant que s'escalfés la llet he notat una pudor forta sense identificar: en obrir la porta del microones he trobat un ratolí fregit a la vora del tassó.
Tenia d'haver un ratolí a casa; s'havia de posar dins del microones; havia d'obrir la porta sense mirar i havia de posar el tassó i tancar amb rapidesa.
Si ho haguera volgut fer a posta segur que el ratolí se m'haguera escapat.
Quina cosa l'atzar!
Però el ratolí estava torrat.

Modes indecents

2011-12-14T14:15:00.001-08:00

Pareix que torna a estar de moda açò de comprar-se uns pantalons esgarrats.
Dos o tres mil milions de persones no poden tindre uns pantalons nous i una colla de malparits els compren esgarrats per nous i a més preu.
Una indecència.

No he votat

2011-11-21T15:52:00.000-08:00

No he anat a votar.
Les eleccions eren al parlament espanyol i els espanyols no tenen cap interès per a mi. Ni vull governar-los, ni ajudar a que es governen. Els mire amb excepticisme, no crec que vagen a millorar per ara i crec que trigaran molt, si és que mai ho aconsegueixen.
Per altra banda els valencians només podríem anar a Madrid a fer testimoni de la nostra voluntat d'independència i no he trobat cap partit que duga açò en el seu programa.
Quant a la qüestió política en general, el sistema capitalista és robatori, extorsió i estafa. Com el gangsterisme però sense pistola.
I ara que el sistema ha col·lapsat no he vist cap partit que tinga una alternativa, o almenys la cerque.
Tot són bones intencions i crits de reforma per mantindre el sistema.
Ni una engruna d'utopia, és dir: siguem realistes, demanem l'impossible.
L'invent del crèdit a dojo per suplir la manca de rendes del treball ha arribat al límit. Per mantindre i vendre la producció caldria apujar les rendes del treball: no els interessa. Estan optant per abaixar encara més les rendes del treball i arribar a quatre rics i tots els demés pobres.
Ara, no patiu: jo he estat en sudamèrica, en el nord d'Àfrica i en l'Àfrica equatorial, en l'Índia i el Nepal. D'ací que arribeu a ser tan pobres com ells encara trigarà una mica.

P.S. També pot ser que col·lapse el planeta abans, però l'ecologisme és a l'ecologia com l'astrologia a l'astronomia i a mi els horòscops no em fan ni gràcia.

Nou president de l'AVL

2011-11-18T10:15:00.000-08:00

Ramon Ferrer, provinent del secessionisme lingüístic és el nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. I en el seu currículum diu que és assessor cultural de València 2000.
De vint acadèmics li han votat dotze.
Cinc han votat Manuel Pérez Saldanya.
Tres han votat en blanc.
Saldanya és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Ah, i dóna part del seu sou de l'AVL a Escola Valenciana.
Vosaltres a qui hauríeu votat?

Eleccions

2011-11-06T08:00:00.000-08:00

Hom diu que els espanyols estan de campanya electoral al seu parlament.
Osti, els espanyols. Ja s'ho faran.

Bandrés

2011-10-28T11:41:00.000-07:00

Vaig conèixer Bandrés i Onaindia ara fa molts anys quan Unitat del Poble Valencià s'integrà en una coalició per les eleccions europees que encapçalava Euskadiko Ezquerra. En aquella llista jo figurava com candidat d'UPV.
Vingueren a València Bandrés i Oanaindia per parlar amb l'UPV i a la nit soparem en un restaurant que no recorde. Josep Vicent Marqués oficiava de diplomàtic introductor d'ambaixadors.
Més tard Bandrès, Onaidina i EE s'integraren en el PSOE d'Euskadi, la qual cosa no vaig arribar a entendre, però jo no sóc cap especialista en la política d'Euskadi i vaig pensar: ja s'ho faran.
Onaindia va morir el 2003. Marqués el 2008 i Bandrés ara al 2011.
Al remat morirem tots.
No sé si ho hem fet massa bé. Avenços es veuen pocs.
Esperem que les generacions actuals sàpiguen fer-ho millor.

El sopar de la Serena

2011-10-14T12:54:00.000-07:00

A banda de la música, el sopar també és important en el Cant a la Serena. Mireu el menú d'enguany:

Amanida de tomaca amb molles de Melva i olives xafades.
Coca a la llumà.
Pebrereta amb Sangatxo.
Sang amb ceba.
Escabetx de Verat.
Llomello amb tomaca.
Formatge fresc amb mel de romer.
Vi Giró(garnatxa) de Xaló.
Cervesa industrial.
Mistela de pansa.

12 euros. Reserves al 609 75 48 28

Dissabte 15 d'octubre al carrer de la Filharmònica d'Altea.

El cartell de Cant a la Serena

2011-10-12T06:46:00.001-07:00

Nou de fira

2011-10-09T06:03:00.000-07:00

El Nou d'Octubre a la meua comarca segueix sent de fireta.
Desconec si als Ajuntaments fan actes institucionals, al carrer tot són fires.
Els nacionalistes crec que se'n van tots a València. Au, passeu-lo bé.

El mapa

2011-10-06T14:52:00.000-07:00

Heu vist el mapeta del corredor mediterrani?
Aneu jugant. Ells ho tenen molt clar, si cal, Madrid és la capital de la Mediterrània.
Ara faran qualsevol avantatge a Europa que no pase per la seua capital.
Ells si que tenen pla A, pla B, pla C, pla... però no us anem a deixar que tingueu una conexió pròpia amb Europa.
I Alacant? Alicante és una provincia d'Espanya.

Nacionalisme de dretes

2011-10-04T13:53:00.001-07:00

Estic llegint un dietari de Nicolau Primitiu Gómez Serrano.
Certament, és de l'any 1936 i ara estic en plena crema d'esglésies i convents, però que voleu que us diga: Nicolau Primitiu és un nacionalista valencià amb qui només tinc en comú la pàtria i no sé si açò és prou.

Cant a la serena

2011-09-29T07:36:00.000-07:00

Enguany el Cant a la Serena serà el dissabte 15 d'octubre. Encara no saben qui cantarà ni què soparem. Diuen que ho estan enllestint

LLegint

2011-09-24T16:33:00.000-07:00

Pàgina 606 de 1.005. Ho confesso: s'ha cansat el senyor Cabré o m'he cansat jo.

Lectures

2011-09-23T17:05:00.000-07:00

He llegit tres llibres, seguits, de Manel Joan i Arinyó. Els he llegit de pressa, de pressa. Un cas singular l'Arinyó.
Dos de Cormac McCarthy.
Un de Roth
Un de Benedetti, que em va regalar una amiga.
Un de Bukowski.
Sis-centes vuitanta nou planes d'un de David Grossman.
Tres o quatre collonades més pel camí.
I ara estic en la plana tres-cents seixanta sis de "Jo confesso" de Cabré. És molt fàcil: tot es redueix a tindre una història i contar-la.

S'acaba el capitalisme?

2011-09-16T17:23:00.000-07:00

Mireu que diu Nouriel Roubini professor d'economia en la New York University i que va predir la crisi del 2008.

"Karl Marx tenia raó. Arribat un cert punt, el capitalisme pot destruir-se a sí mateix. No pots perseverar en el desplaçament d'ingressos del treball al capital sense tindre un excés de capacitat i una manca de demanda agregada. I açò és el que ha passat. Pensàvem que els mercats funcionaven. Doncs no estan funcionant. L'individu pot ser racional. Les empreses, per sobreviure i tirar endavant, poden abaratir més i més els costos del treball, però els costos del treball són els ingressos i el consum d'algún altre. Per això és un procés autodestructiu ".

11 S, ni una llàgrima

2011-09-11T12:36:00.000-07:00

Vaig saber de les torres bessones al cap de dos dies. No tenia, no tinc TV, i crec que encara no li havia agafat el gust a internet.
Sabeu que vaig pensar? "Molt bé, ja li ha tocat als americans"
Què van morir no-se-quantes persones? Què eren innocents?
Escolteu: quants milers de persones han matat els americans? Quantes eren innocents?
Des de feia molts anys els americans estaven matant persones innocents i segueixen fent-ho. Sempre a favor dels dictadors i els malparits.
Em vaig alegrar? No. Però ja us dic que vaig pensar que ja era hora que els tocara a ells.
També sabia que açò no era cap solució i que encara els donaria més motius per matar. I efectivament, així ha sigut.
Ara, no vaig plorar, ni una llàgrima. No ho vaig sentir pels americans, més aïna vaig pensar: qui a ferro mata, a ferro mor.
Ara tothom ho està celebrant amb plors, amb recordatoris, amb homenatges.
¿Qui plora per Afganistan, per Iraq, per Palestina, pels morts de totes les dictadures sudamericanes engegades i mantingudes pels americans?
Si els ianquis només ploren pels seus morts i no pels que maten: malament rai.

La pesta centreeuropea

2011-09-04T11:14:00.000-07:00

Al meu poble hi ha molts emigrants, la primera onada forta fou la dècada dels seixanta del segle passat. Eren majoritàriament espanyols d'Andalusia. Exceptuant casos puntuals poguérem integrar-los. Els seus fills ningú no diria que no són d'Altea.
La segona onada d'espanyols vingué els anys vuitanta, també, clar, del segle passat. Aquests ja no poguérem integrar-los. Sobre tot en la llengua segueixen sent castellans i, molts d'ells, militants. No amollen una en valencià ni amenaçant-los en un falçó. Les excepcions són casos puntuals.
Una altra emigració, aquesta paulatina i sense onades, fou la de centreeuropeus, primer rendistes que es compraven una casa i més tard familiars que instal·laren negocis per atendre demandes d'aquests. Perquè els centreeuropeus no arriben ni a conviure amb nosaltres, segueixen amb els seus costums, fins i tot en el menjar, i viuen en els seus propis guetos, aquests però, de qualitat i riquesa.
Diuen quatre paraules en castellà i es neguen ni tan sols a entendre el valencià i, mira per on, són més espanyolistes que els espanyols, si açò és possible.
Us deixe una mostra:
Al poble el mes d'agost fan el que es diu "Balconades". Qui vol pinta una tela que li proporciona l'ajuntament i que es penjen als balcons del poble antic.
Mireu l'obra d'art que ha fet la perla de Catharina von Raad-Rennings. Damunt l'han penjada front de ma casa. (No sé per què ha deixat Portugal en blanc, amb ell el mapa quedaria més bonic i hi hauria més "Unió". Per cert: l'autonomia que ens cal és la de Portugal)

P.S. He amenaçat la Regidoria de Cultura dient-los que l'any vinent faré una balconada amb les quatre barres amb el crit d'independència i amb el lema: A la força es manté la unió.

Lectures

2011-07-30T06:57:00.001-07:00

Tinc tres llibres en dansa, vaig d'un a l'altre sense que en cap moment un d'ells tinga tant d' interès com per quedar-me i no canviar.
"Madame Bovary", "El Cementiri de Praga" i "Subsòl".
Els dos primers comprats i el tercer trobat en la biblioteca del poble.
El millor escrit és "Madame Bovary", però la relectura al cap de molts anys, malgrat siga en català -i aquest és el motiu de la compra i la relectura- em sap a vell, a història passada, a cert olor de resclosit i floridura.
Un clàssic, efectivament, però ai, com la majoria dels clàssics, fora del fons cultural que pareix que hom ha de tindre, i tal volta haja de ser aixina, deixa de tindre cap interès actual.
(Com tots els clàssics els he llegit en espanyol, ara que els tinc a l'abast els torne a llegir en català)
Eco ha tornat a escriure una altra tesi sobre apocalíptics i integrats, ara en forma de novel·la. Vol ser una història d'Europa de finals del XIX des de la subliteratura i el plamfet i, clar està, des de París que era, ai làs, el melic del món, o el melic del seu món en eixe temps.
En qualsevol cas una història de soterrani, de clavegueres, de subsòl.
Eco també és un clàssic malgrat estar viu, de fet podria estar mort, tan se val, fa la mateixa olor de resclosit i floridura de Flaubert i per altra banda no sé si queden apocalíptics i integrats, tal volta tenia raó Vázquez Montalbán i tots som afonats, emergents i instal·lats. Més bé afonats, d'emergents no sí si en queden i els instal·lats són invisibles i imaginats i imaginaris.
"Subsòl", del col·lectiu d'escriptors valencians "Unai Siset", sis relats a partir d'una fotografia del metro de París, sempre París, em recorda els meus exercicis d'escriure una notícia vàries voltes, des de punts de vista i estils diferents.
No m'interessa el joc d'esbrinar
qui és qui de cada relat i el
plantejament de sis autors amagats darrere d'una història
sobre una fotografia en pareix una bajanada.
Per altra banda el valor literari del que he llegit no supera el dels meus exercicis d'escriptura.

En conill

2011-07-15T08:03:00.001-07:00

El dia que puc, a la vesprada, baixe una estona a la platja. Vaig a la que està més prop de ma casa, que és gairebé la del centre del poble.
Vaig amb un banyador atrotinat, vell, passat de moda. La veritat és que sempre m'he banyat en conill i no he necessitat cap banyador.
Anava a la platja de la Solsida, que és nudista, ara però no m'abelleix agafar el cotxe i baixe caminant, ai, però no em puc quedar en conill.
La moral diuen. Veges tu.

Dimonis mallorquins

2011-06-22T05:23:00.001-07:00

Els valencians sempre estem amb els catalans amunt i avall. Les referències a Catalunya són constants i de tot tipus, des dels blavers als catalanistes.
I curiosament la relació amb els mallorquins són inexistents o al menys invisibles.
I no deixa de ser estrany quan històricament les nostres relacions sempre han estat molt estretes i és més estrany actualment quan les nostres societats es semblem com dues gotes d'aigua.
Imaginari agrari, caciquisme, senyorets espanyolistes i enemics del país i el paisanatge. Majories absolutes del PP i corrupció per tot arreu.
I malgrat tot, com els valencians, amb amples reductes de resistència.
Aquest cap de setmana vindrà a Altea una colla de dimonis de Santa Margalida, participaran en la pujada i plantada de l'Arbret el divendres, actuaran el dissabte i faran un correfocs a la nit.
Si voleu fer-vos un tassó d'aigo i un berenar de matí paseu-se per Altea, a més a més, la festa de l'Arbret us agradarà.

Misteris

2011-05-16T14:50:00.001-07:00

Ara resulta que Bloc, més, amb i Compromís, no té clara la seua entrada en les Corts.
Però el Bloc té al voltant de cent mil (100.000) vots segurs, ploga, neve o pedregue. I Iniciativa, amb la que van fifty-fifty, anava a aportar una quantitat semblant: Com és possible que en moltes i variades enquestes diguen que no entren?
No anaven a arrasar amb les dones de l'estriptís de la samarreta i la de la cuixa?
No anaven a multiplicar-se trope-centes voltes els vots de la ciutat de València amb el Ribo-tador exEU?
No anaven a votar-los tots els menjadors de safanòries i pastanagues seguidors del de la barbeta de cabra?
Els aliats del Bloc no anaven a arrossegar (el cul per un esbarzer) desenes de milers de vots cap la candidatura de Compromís?
Tal volta tinguen raó les enquestes i no entren.
Als valencians no ens va de quatre anys i podrem aguantar quatre més.
Ah, i no patiu: els irreductibles seguirem resistint.

P.S. Acabe de votar per correu: al Bloc del meu poble, que ha passat de resistir a atacar i, tapant-me el nas, a la candidatura de Compromís a Alacant encapçalada per la gran munyidora de vots Mireia Mollà. (per això estic tan emprenyat)

Sant Vicent a Gata

2011-04-22T08:35:00.000-07:00

Els meus amics i compatriotes de Gata tornen a organitzar un dinar popular el diumenge de Sant Vicent.
Tot es centra al voltant d'un "Berenaret de Pasqua" a la Plaça Nova.
Xirimita, danses i els grans Apa i Cosemi.
Cercavila a les 11h, danses a les 12h i a les 13.30h dinar amb "Berenaret de Pasqua". Ja sabeu: faves, carn, embotit i l'ou al damunt, sols que a Gata canvien les faves per pèsols.
En acabant de dinar actuaran Apa i Cosemi, també Teresa Segarra i Trini Carballo i Pas de Quatre.
Els xirimiters del poble, el Grup de Danses de gata i la Rondalla de l'Escola de Música. També hi haurà un trio de vent de la Banda local.
Si no teniu res millor que fer eixe diumenge, aneu a Gata i passareu un dia com si el País Valencià fóra normal.
El dinar val 12€ i no cal reservar.

Collonada

2011-04-17T05:31:00.000-07:00

He vist un vídeo on una gernació de gent cridava "volem TV3".
Una collonada més.

Els patriotes ens salvaran

2011-03-23T13:53:00.000-07:00

El cap de setmana passat vaig dinar a Dénia a un restaurant on una cambrera plasta s'encabotà a dur-me "mequillones" quan jo li demanava clòtxines.
No sé si al remat em posà "mequillones" i jo no me'n vaig adonar. El cas és que des de llavors he estat al llit amb una febra com si tinguera la malària.
Els pocs moments de lucidesa que he tingut els he aprofitat per alimentar-me amb sobres de sopa de Gallina Blanca.
I certament, el virus que m'encomanà la "mequillonera" ho he eliminat amb productes del gran patriota Lluis Carulla.

Indecència

2011-03-07T14:57:00.000-08:00

L'altre dia em va vindre a classe un alumne amb uns pantalons d'eixos esgarrats. Li vaig soltar un discurs agre i el vaig tirar de l'aula.
Que sóc un autoritari? Un retrògrad? Un reaccionari? Un irrespectuós? Un fatxa?...
El que vulgueu. Però comprar-se uns pantalons esgarrats a preu més alt que si estigueren nous de trinca, és una indecència.
I passejar-se amb ells un insult als milions de persones que no poden tindre uns pantalons nous.

desitjos i prioritats

2011-02-24T14:44:00.000-08:00

Mireu com se les gasten els demòcrates i liberals d'El País. I eixa diuen que és la premsa més d'esquerra dels espanyols.
Ho tenen molt clar: la democratització és un desig; la prioritat el subministre.

"Sería deseable que la vuelta a la normalidad implicase la democratización de los países de la zona. En todo caso, la situación exige respuestas europeas y nacionales inmediatas. La prioridad es garantizar el suministro".

Els espanyols i la llibertat

2011-02-20T12:51:00.000-08:00

Arran del tancament d'uns repetidors per poder vore una TV espanyola, degut a les accions d'un govern regionalista espanyol, he consultat nombrosos periòdics diaris espanyols: Silenci i indiferència.
I és que com va dir Josep Maria Bonilla (València 1808-1880) periodista i impulsor de la Renaixença: " Tot el que existeix a Espanya és contrari a l'existència de la llibertat"
I encara, encara.

Independència

2011-02-05T16:47:00.000-08:00

Els socialistes espanyols, els socialistes! li fan la faena bruta al capitalisme; el rei dels espanyols regala cromos amb el títol de marqués i els espanyolistes diuen que no poden tindre més govern que el de Madrid.
L'única eixida digna és la independència, declarar-ho obertament i lluitar per ella.
Si? De més verdes han caigut.

P.S. I no us enganyeu: la sucursal del PP al País Valencià no podria actuar com una màfia sense el suport dels espanyols.

Treball i Capital

2011-02-02T13:56:00.000-08:00

Mon pare, que va nàixer el 1898, em contava les lluites que havien tingut de fer els treballadors per aconseguir coses com ara: vuit hores de treball, vuit de descans, vuit d'esbarjo; la legalització i la llibertat dels sindicats; les vacances pagades; l'escola pública i gratuïta; la sanitat per tots; la jubilació; etc. etc.
Ara els sindicats, que diuen representar els treballadors, traeixen i malbaraten les lluites dels treballadors i signen acords en contra dels seus interessos.
Tal volta vosaltres no teniu memòria, però els que com jo ens hem criat sentint parlar de Treball i Capital, ho tenim molt clar: si els treballadors no lluitem per mantenir els avanços i aconseguir-ne més, el Capital se'ns menjarà pels garrons.

Cara d'idiota

2011-01-29T13:51:00.000-08:00

Als governs occidentals se'ls està quedant cara d'idiota en vore les revoltes al món àrab.
A nosaltres, especialment els valencians, també ens vindria bé una revolta. Tal volta açò els trauria la cara d'idiota i els quedaria la que són: una colla de feixistes amb careta.

Estem salvats

2011-01-03T17:23:00.000-08:00

El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i el secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, han pactat avui l'elaboració d'un document conjunt que fixi els acords sobre les mesures econòmiques que cal prendre i sobre la reforma de l'estatut del País Valencià. Alarte ha valorat positivament l'acord.

Estem salvats. Camps i Alarte ho "arreglaran".

P.S. Avís per valencians: Tota política que no fem nosaltres la faran en contra nostra.

Fumar

2011-01-02T12:13:00.000-08:00

Avui ha entrat en vigor una nova llei que afecta els fumadors, que no el tabac.
No en tinc una informació massa pregona de la llei, la veritat és que aquestes coses em semblen collonades.
Que el fumar mata? Escolteu el que més mata és viure.
El que tinc clar és que si tot açò dels fumadors no beneficiara el poder, la llei no s'hagués fet. (No pensareu pas que estan preocupats per nosaltres)

Militarització

2010-12-22T04:49:00.000-08:00

Des de fa uns dies els aeroports de tot Europa han cancel·lat vols per problemes atmosfèrics. En decretar-se ahir la militarització tot ha tornat a la normalitat.
El responsable de Frankfurt ha dit que la idea ha estat copiada dels espanyols.

Pobres

2010-12-19T13:11:00.000-08:00

Dissabte vaig anar a un concert a benefici de Càrites.
El meu interès era el concert: les corals d'Altea, La Nucia i Calp, junt l'orquestra de cambra d'Altea.
En acabant del concert vaig parlar amb unes persones de Càrites i em digueren que tenen més de sis-centes persones en la llista d'ajudes.
Altea té una població impossible de saber, però al cens hi ha unes vint-i-tres mil.
Sobre la població censada doncs, el 3% acudeix a les ajudes de Càrites.
I l'estat retalla l'ajuda als parats de llarga duració.
I militaritza els treballadors que fan vaga.
I allarga l'edat de jubilació.
I amb el nou període per calcular-la abaixa les pensions.
I nosaltres mirant cap un altre costat.

Estat d'alarma

2010-12-09T18:30:00.000-08:00

Quan jo era jove els franquistes declaraven l'estat d'excepció de tant en tat. No era cap cosa excepcional.
Ara el hereus del franquisme ho tornen a declarar, açò sí, amb un altre nom, però amb les mateixes conseqüències: manen els militars.
I al personal, en general, els ha paregut bé. I que manen els militars també.
I l'esquerra? i els sindicats? i els "progres"? i els "antisistema"?
Què els controladors guanyen molts diners? Jo en conec que guanyen molts més, fan més maldats i no causen cap alarma i ningú no els militaritza.
Si ens ha de salvar l'exèrcit.....

Mestissatge

2010-12-02T18:16:00.003-08:00

Arran del meu comentari sobre "La Cileta" de Miquel Gil, he tingut alguna conversa al voltant i en una d'elles em digueren si jo havia sentit parlar mai del mestissatge.
Clar, el vaig enviar a cagar i més concretament a la via.
Aquests babaus que parlen de mestitssatge creuen que açò d'incorporar melodies o ritmes aliens ho han descobert ells.
No sé, us penge un index d'un CD on en el "Bonbon-1" el n.11 i 12 de Johann Strauss pare, 1804-1849, utilitza unes melodies espanyoles en dos Galops.
Però tal volta açò de Strauss pare no és mestissatge i tal volta no ho és més què el que fa Gil i els "mediterranis".
Escolteu: aneu-se'n a cagar a la via.

"Anatomia de un instante"

2010-11-29T13:42:00.000-08:00

Mai no ho hauria comprat, però en trobar-lo per deu euros en un centre comercial, el vaig agafar junt amb un grapat més.
No és una "Anatomia de un instante", és un reportatge sobre el 23 de febrer.
Havia llegit allò del soldat de Salamina i ja no em va agradar la ferum de modernor de dretes que es fa passar per esquerres.
Aquests espanyolistes que es reclamen d'esquerres en no poder identificar-se amb l'estètica de la dreta, escriuen llibres de dretes.
És veritat que han llegit, no massa però, i es citen entre ells i de tant en tant a d'altres autors que creuen, o són, autoritats.
En aquest revisionisme del franquisme des de la dreta que es reclama d'esquerra, tot el món és bo. Fins i tot els torturadors tenien el seu cor i robaven els xiquets dels rojos, com els militars argentins robaven els dels seus assassinats.
Suarez és: "un falangistilla de provincias y un arribista del franquismo y un chisgarabís sin formación", però és un bon xic.
Tejero és un idealista ingenu i tossut.
Milans un militar amb sentit de l'honor. Fill, nét i besnét de colpistes, però amb honor.
El més malvat és Armada, però per que s'amaga i acusa el Rei.
I el 23 de febrer un acte necessari que li va donar el pas a Felipe i que consolidaria la democràcia.
El colp fou normal, la situació era insostenible i com la seua estètica no s'ho permet, diu d'una altra manera, que s'havia confós la llibertat amb el llibertinatge.
I escriu d'una manera que cal llegir molts paràgrafs per entendre el que vol dir, com ara: "La actitud ante el golpe de los diputados de 1874 fue casi idéntica a la de los diputados de 1981..."
És a dir: que els diputats de 1874 donaren un colp idèntic, casi, al que donaren els diputats de 1981? No, vol dir que l'actitud del diputats de 1874 davant del colp fou casi idèntica a la dels diputats de 1981.
I no és una anècdota: el llibre, vora cinc-centes planes, està farcit de paràgrafs com aquest.

"Españoleando"

2010-11-21T07:43:00.000-08:00

Acabe de vore un vídeo de Miquel Gil cantant el Romanç de la Cileta.
Ja fa anys que tots aquests "modelnos" es banyaven en la safa mediterrània i ara Miquel ens ha dit en que consisteix aquesta mediterrània: el Romanç de la Cileta és un "garrotin al garrotán, a la vera vera de San Juan".
Normal que guanye el PP.

Codonyat

2010-11-15T14:55:00.001-08:00

Ahir he fet codonyat. Abans era un costum molt estès i en feien en moltes cases, de fet no conec cap altra utilitat dels codonys que fer confitura amb ells.
Hui però, parlant-ne, hi havien quatre xiquets d'uns nou o deu anys: cap no sabia que era el codonyat.
Quan els he explicat m'han dit si jo sabia... i han nomenat tota classe de marques de "xuxeries".
Evidentment estic fent-me vell, o ja ho sóc.

Policia local

2010-11-10T14:24:00.000-08:00

El mes de maig condemnaren un policia local del poble a una multa de sis mesos; li va posar una multa a un automobilista per parlar per telèfon, el conductor ho negà, discutiren i en donar-li el paper de la denúncia per la finestra del copilot, l'agent li arreà un colp en la cara. El conductor l'acusà davant el jutjat i tot i ser la paraula de l'agent, que té visos de veracitat, contra la del conductor, la jutgessa el condemnà perquè les explicacions de l'agent i el seu company eren increïbles.
Ara fa poc, la Guàrdia Civil detingué una parella de policies locals i els dugué davant el jutjat acusant-los de tortures, detenció il·legal, abús d'autoritat i un grapat de coses més.
El jutge ha dictat una ordre d'allunyament del terme municipal i els ha soltat amb l'obligació de presentar- se al jutjat una volta a la setmana.
El poble i la comarca no puc dir que vaja buida de delictes i delinqüents, ací ha vingut de tot i la veritat és que és ben fàcil amagar-se: compres o llogues un xalet a les afores, et poses a viure i cap no anirà a preguntar-te res ni indagarà sobre tu. De màfia russa i malfactors de l'est d'Europa estem ben servits. No fa gaire detingueren un assassí dels Balcans que vivia tranquil·lament en un habitatge del centre del poble.
Vull dir que la Guàrdia Civil, la Policia Judicial i la Policia Local tenen faena a muntó, però d'uns anys cap ací, els locals, que deuen d'haver vist moltes pel·lícules, es passegen amb un posat de pistoler de l'oest i ens tracten als ciutadans com si fórem tots uns delinqüents: sempre tenen posat de pinxo, sempre et tracten amb menyspreu, sempre creen conflictes, sempre abusen de l'autoritat i sempre estan en contra nostra.
Hi ha excepcions, clar està, però la tònica és que els ciutadans som l'enemic.
Als vostres pobles també és així?

"Chollos" literaris

2010-11-01T10:45:00.000-07:00

Molt de tant en tant vaig a un centre comercial de la comarca, sobre tot, per allò d'estar obert quan les demés botigues tanquen.
A banda de la necessitat que vaig a comprar, sempre pare en la secció de discs on trobe cedés de música clàssica a preus molt baixos.
La darrera vegada però, no hi havia música clàssica, el centre estava ple de cartells anunciant "chollos" i vaig trobar una secció de llibres a 10 euros. En vaig comprar uns quants, uns per regalar un amic que només llegeix la classe de llibres que hi havia i uns altres per mi.
Dels que eren per mi estava "1434" d'un tal Gavin Menzies que s'anunciava en la portada que era l'autor de "1421". Clar, no n'havia sentir a parlar mai de cap dels dos. Vaig comprar el 34 per que tractava del xinesos i el Renaixement italià.
El llibre és una collonada, ara, m'he assabentat que el tal Menzies és el cap d'una empresa que es dedica a "fabricar" aquests tipus de llibres, que pareix que venen per tot el món.
Tot és un refregit d'altres autors la tria dels quals deu d'estar feta per afinitat de collonades. Mireu que diu d'Extremadura:
"En la actualidad Exremadura es una región próspera, orgullosa e independiente. Tiene su presidente y su gobierno, como las demás regiones de España; es practicamente una nación". Açò està pres de les conferències d'un tal Christopher Pollard que té una empresa: Christopher Pollard's Tours de Tauton, Anglaterra, que organitza "visitas guiadas por las ciudades mágicas de la España medieval".
Que què fa un capítol sobre Extremadura en un llibre sobre els xinesos i el Renaixement italià? Segur, escolteu, segur que l'empresa del Menzies deu de tindre una resposta.

Lectures

2010-10-21T15:58:00.000-07:00

Els darrers llibres que he llegit han estat dos en castellà:

"El angel de Grozni" de la periodista noruega Asne Seierstad, autora també d'"El librero de Kabul", que pareix que és famós i s'ha venut a dojo.
No sé com serà "El librero", però l'"Angel" és més aviat fluixet.

"Gente remota" d'Evelyn Waugh, el mateix de "Retorno a Bideshead". Conta un viatge a l'Àfrica per assistir a la coronació del Ras Tafari com emperador d'Etiòpia i la tornada a Europa passant per Kenya i en Congo Belga. El seu interès és la visió d'Àfrica a finals del segle XIX d'un senyoret imperialista anglès. Tot el demés és ben prescindible.

I dos en català:

"Elegia per un americà" de Siri Hustvedt. No he arribar a entendre aquest títol, que no respon en absolut al tema del llibre i més encara quan el seu títol original és "The sorrows of an american", que en el meu inexistent coneixement de l'anglès traduiria per " els mals, les penes, els dolors d'un americà".
I d'això tracta la novel·la, de les penes i la solitud d'un psiquiatra americà, les de la seua germana, sa mare, sa neboda i la seua veïna separada".
Siri Hustvedt és la dona de Paul Auster i el tema podria ser d'aquest, ara, Auster ho haguera contat millor. Però no està mal.

"Bulevard dels Francesos" de Ferran Torrent.
En la meua adolescència es publicaven novel·l etes d'aventures, de lladres i serenos, de l'oest, d'amor, de guerres... Eren edicions de poc preu, d'eixida setmanal, d'autors amagats sota un pseudònim, que contaven històries que agradava un ampli nombre de lectors.
Les novel·l etes eren d'usar i tirar i hi havien comerços especialitzats en el seu intercanvi: duies la teua novel·l eta i la barataves per un altra en canvi d'una xicoteta quantitat. (El darrer negoci d'aquest tipus que vaig conèixer a la ciutat de València, estava al barri del Mercat, si no recorde malament a un cantó del carrer Ercilla, transversal al carrer dels Dret, prop de la plaça del Doctor Collado).
Ara ja no existeixen eixes editorials, segueix existent aquell tipus de "literatura" però signada pels autors en lletres ben grosses. Un bon exemple és "Bulevard dels Francesos" i Ferran Torrent.
Aquelles editorials i aquells pseudònims eren ben honrats, no enganyaven ningú i editaven les novel·l etes estalviant paper i enquadernació. Ara fan fortes despeses en l'edició, l'enquadernació i en la presentació: el contingut es igual de deplorable. El preu molt més alt.

En Cant a la Serena ja ho tenen tot enllestit

2010-10-12T06:02:00.000-07:00

Els de Cant a la Serena ja ho tenen tot a punt.
Ara només cal esperar que us vinga de gust anar i que el temps acompanye.
L'assistència és lliure i com el programa és llarg hi haurà cadires.
El sopar serà a les 9 i cap les 10 començaran les actuacions.
El preu del sopar és de 12 euros i cal fer la reserva al telèfon 609 75 48 28. No s'espereu a la darrera hora.
El carrer de la Filharmònica d'Altea és on està la banda de música i és paral·lel a la carretera. Tothom el coneix i a qualsevol que pregunteu us indicarà.

9 d'octubre: dia de fira.

2010-10-11T05:21:00.000-07:00

Al meu poble el 9 d'octubre s'ha convertit en una fira "Firaltea" i veig que açò passa en moltes altres poblacions valencianes.
No celebrem el "Dia dels Valencians", el "Dia del País", o el del "Regne", ni tan sols el de la "comunitat"; celebrem el dia de la fira, el dia del consum, el dia de la compra innecessària. El que devia ser el dia nacional dels valencians tot el que fem es firar-nos.
Ara, al meu poble hi ha tres regidors del BLOC i al teu també hi deu d'haver algú: tampoc no tenen una altra manera de celebrar el 9 d'octubre. Van a la fira.
El 9 d'octubre els valencians ens firem i ni tan sols hem estat capaços de firar-nos la Mocadorada.
Vivan las caenas!

Programa de Cant a la Serena

2010-10-08T05:58:00.000-07:00

Els de Cant a la Serena ja tenen el programa:

.-Colla de xirimites de Crevillent.
.-Fermín Pardo.
.-Arrop i Tallaetes.
.-En el cant d'estil estaran:
Josep Aparici "Apa"
Trini Carballo.
Tati de Godella.
.-Versador Josemi Sánchez.
.-Grup d'Havaneres de Crevillent.
.-Teresa Segarra i Lluïsa Mompó (Les dones i el cançoner popular)
.-Pas de Quatre.
.-Tirant de Rondalla de Muro de l'Alcoi.
.-Rondalla La Cultural de Benissa.
.-Xeremiers de Santa Margalida de Mallorca.

A les 9 hi haurà una sopar al preu de 12 euros que cal reservar al telèfon 609 75 48 28.
Al carrer de la Filharmònica d'Altea.

Irreductibles?

2010-10-04T14:15:00.000-07:00

Dissabte vaig estar a un poble de l'Alacantí, estaven en festes, molta gent pels carrers i moltes converses en català.
No vaig tindre que canviar de llengua en cap moment. Els que em contestaven en castellà m'escoltaven i m'entenien amb naturalitat. I sobre tot, joves, xics i xiques, parlant entre ells en català.
Voleu dir que encara reeixirem? O simplement ens hem convertit en un reducte i som irreductibles?

Josemi, Apa i Fermí Pardo

2010-10-01T05:49:00.000-07:00

A Cant a la Serena, ja està confirmada l'assistència de Josemi, que versarà per tots els que vulguen; d'Apa, que l'any passat estava una mica fònic i no pogueren gaudir-lo; i tornarà Fermí Pardo, perquè sempre és un luxe comptar amb ell, sense dubte el millor intèrpret de música tradicional valenciana i el major coneixedor d'ella.
Ja sabeu: serà el dissabte 16 d'octubre al carrer de la Filharmònica d'Altea.

La càrrega de Peralta

2010-09-30T06:28:00.000-07:00

Certament Peralta és un autoritari i ja ho era quan militava en el Partit Comunista, però les càrregues de la Policia Nacional, espanyola per suposat, comandada per ell, responien a la tàctica del PSOE de presentar la vaga i els vaguistes com violents, radicals i antisistema.
El pobre idiota de Peralta només és un titella al servici del seu amo: ara el PSOE.

A Zarra? Ja em va bé

2010-09-21T12:45:00.000-07:00

A mi la nuclear em pareix l'energia més neta i més democràtica que tenim en aquests moments i a més a més, és la que menys mata.
I ho he dit d'altres voltes: si els americans no volgueren tindre l'exclusiva de l'armament nuclear hi haurien centrals a tot arreu.
En qualsevol cas hi ha centrals nuclears i produeixen residus. Com no hi hauria prou en tots els culs dels polítics els haurem de tindre en algun lloc.
Zarra? Ja em va bé.

Cant a la Serena

2010-09-20T08:53:00.001-07:00

Els organitzadors de Cant a la Serena em demanen que els fasa propaganda i ho faig amb molt de gust.
Cant a la Serena és una nit de música tradicional amb la participació d'un grapat de músics que conreen aquesta música. Primer es fa una sopar i en acabant les actuacions.
El que em diuen els organitadors:

"Estem treballant pel Cant a la Serena d'enguany. Ja tenim part de la programació més o menys confirmada i estem enllestint les qüestions d'infraestructura, megafonia i discutint quin sopar farem.
De moment tot el que tenim clar és la fotografia que servirà de base al cartell i que el preu del sopar serà de dotze euros.
I, és clar, que es farà al carrer de la Filharmònica d'Altea el 16 d'octubre.
Ja us anirem dient més coses".

Lector

2010-09-14T16:34:00.000-07:00

A voltes quan em pregunten la professió dic: Lector.
No, no és que em guanye la vida llegint, que ja m'agradaria, és que per guanyar-me les garrofes tinc molts dies que només ho he de fer per les vesprades i com m'agrada vetlar em passe les nits llegint.
Ara acabe d'enllestir Años de guerra de Vasili Grossman, sobre l'exèrcit rus en la segona guerra mundial. A voltes trontollava, però ho he llegit d'una tirada.
Abans he llegit La nit de l'oracle de Paul Auster, que ja havia llegit en castellà, però en trobar-lo en "la butxaca" per 8 euros m'he donat el gust en català. De parella anava Sapiens de Josep Corbella, Eudald Carbonell, Salvador Moyà i Robert Sala: prehistòria i paleontologia.
Pel camí s'han quedat Les edats d'or de Sànchez Piñol, també de "la butxaca", un llibre de contes del que he llegit tres d'onze. El deixaré per ací per quan no tinga res més i la "professió" m'aprete.
També s'ha quedat pel camí La bèstia del cor de Herta Müller. Aquest crec que es quedarà per sempre en la pàgina 44. Açò em passa per comprar premis nobel.
Ara la mamprendré amb el Contes de Jesús Moncada, 572 pàgines, també de "la butxaca" 10'95 euros, però després del nyap del Piñol em fa una mica de por.

Estellés

2010-09-03T06:28:00.000-07:00

Com no ho podré fe demà, li ret homenatge a l'Estellés avui.

Cançó de bressol

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Lectura

2010-08-20T18:05:00.000-07:00

Ha estones perdudes, o trobades, he estat llegint "El mito de la transición" de Ferran Gallego. Crítica, Barcelona-2008.
He llegit poc sobre el tema. Jo vaig viure eixe temps en la militància i la lluita antifranquista i mai no hi he estat d'acord amb la collonada, tan estesa, de "transició modèlica", quan la realitat és que no varen poder amb el franquisme en vida de Franco i tampoc no varem poder desprès de la seua mort. Tot fou una acomodació del franquisme en les regles de joc que ell mateix creà i en les que encara estem vivint.
L'historiador Gallego escriu més de vuit-centes planes i 1.425 notes per explicar-nos el que us acabe de dir en el paràgraf de dalt.
Ja podeu pensar que maneja gran quantitat de documentació i bibliografia i és d'agrair el seu rigor i desmitificació de la transició, ara, el llibre és quasi tan il·legible com "Rayuela" i calen moltes planes per arribar a entendre el que vol dir. I a Cortázar li ho podem perdonar, ell no volia ser clar i entenedor: volia jugar amb les paraules i divertir-se. Gallego escriu per fer-se entendre i, clar, com no ho aconsegueix necessita 800 planes i escaig. Mireu un exemple:
"El elemento de una posible crisis de identidad de AP, con la coexistencia de varias "almas" en un mismo proyecto político, nos conduce a la apreciación de la estrategia de las dos fuerzas que competian por el espació de la izquierda y la derecha con los dos grupos cuyo enfoque de la campaña y cuyo analisis de la correlación de fuerzas en esta fase del reformismo se han analizado."
Què voleu? aquesta gent que per dir quelcom necessita mil paraules quan no calen més que un grapat, em treuen de polleguera. I sempre dubte de la seua intel·ligència.
Una pena, la manca de democràcia actual és producte de la incapacitat per vèncer el franquisme i cal dir-lo i escriure-lo, però amb claredat. Per embarbussaments és preferible d'altres narratives.
Ja podeu pensar que entre centenar i centenar de planes de Gallego he llegit moltes altres coses.

"Pueblo Land"

2010-07-21T09:13:00.001-07:00

La meua comarca viu del turisme.
Si fa no fa ara quaranta anys, tota l'activitat econòmica està al voltant del turisme.
La terra, si mai havia donat per malviure i tindre una economia de subsistència, ara és totalment residual i no crec que hi haja cap família que visca d'ella.
La petita industria local és subsidiària del turisme i el demés és hostaleria o servicis pel turisme.
Hem venut la terra per fer cases i urbanitzacions i ho hem fet molt de gust perquè és majoritàriament el secà el que ens han comprat i
aquests bancals ja els teníem abandonats. I els
hem venuts, segons el criteri majoritari a molt bon preu

No pensàvem que junt el bancal veníem el paisatge, el dret de pas, els assegadors i la relació ancestral amb la terra i el territori.
Pensàvem que el turisme era xauxa, que ens faríem rics. Les turistes, sobre tot les angleses, follaven i en una cultura on açò era un miracle ens deixava el cap fred i el piu calent i, clar, no ens adonaven de que ens estaven tractant com a indígenes primitius.
Cap no va racionalitzar les conseqüències de l'allau de visitants i dels que es quedaven a residir entre nosaltres, que no pas amb nosaltres.
Cap no va fer un estudi del territori, de la seua capacitat de suportar un creixement exponencial de la població, de tenir els servicis adients, d'aigua, d'electricitat, de carreteres, de transport públic.
I la comarca s'ha convertit en "Pueblo Land" com podeu vore en les fotografies.
Arribats en aquest punt: Cap voldrà racionalitzar açò?
Ací caben els mil milions de xinesos? El seixanta d'anglesos? Els vuitanta d'alemanys?
Uns cabrons de l'Ajuntament de l'Alfàs volien fer un passeig marítim en el Racó de l'Albir i per evitar el perill de solsides recobrir les pedres amb ciment d'imitació. Ens van lliurar de xiripa.
Els diners que hem guanyat aquest darrers quaranta anys, molts, els hem malbaratat, el que ens resta són deutes i agenollar-nos davant els turistes perquè no deixen de vindre.
I convertir-nos en més "Pueblo Land" encara. Encara.

Futbol

2010-07-14T18:34:00.001-07:00

Terry Eagleton

Si qualsevol fundació intel.lectual de dretes hagués de trobar un esquema capaç de distreure el populatxo de la injustícia política i compensar-lo per una vida de duríssim treball, la solució sempre seria la mateixa: futbol. Excepte el socialisme, no s'ha imaginat manera més refinada de resoldre els problemes del capitalisme. I en la concurrència entre socialisme i futbol, el futbol va molts anys llum per davant.

Les societats modernes neguen als homes i a les dones l'experiència de la solidaritat, experiència que el futbol proporciona fins a l'extrem del deliri col.lectiu. Molts mecànics i molts dependents de comerç se senten exclosos de l'alta cultura, però un volta a la setmana són testimonis de representacions artísticament sublims, executades per homes als quals el qualificatiu de genis no resulta, de vegades, hiperbòlic. Com en una banda de jazz o en una companyia de teatre, el futbol amalgama talent individual enlluernador i abnegat treball col.lectiu, resolent així un problema sobre el qual els sociòlegs s'han trencat el cap des de fa molt de temps. Cooperació i competició, astutament equilibrades. La lleialtat cega i la rivalitat a mort gratifiquen alguns dels nostres més potents instints evolutius.

El joc, a més, barreja encant amb grolleria en subtils proporcions: els jugadors són de factura heroica, però una de les raons per les quals els reverenciem és pel seu caràcter d'alter ego; fàcilment podrien ser qualsevol de nosaltres. Només Déu és capaç de combinar d'aquesta manera intimitat i alteritat, i fa temps que ha estat sobrepassat en celebritat per aquest altre déu indivisible que és José Mourinho.

En un ordre social buit de cerimònia i simbolisme, el futbol ingressa per enriquir estèticament la vida de gent per a les quals Rimbaud és un gran del cinema. L'esport és un espectacle, però, a diferència de l'oferit per les parades militars, un espectacle que convida a la intensa participació dels seus espectadors. Homes i dones amb un treball que és qualsevol cosa menys intel.lectualment exigent, poden exhibir una sorprenent erudició a l'hora de recordar la història del joc o de descriure analíticament les destreses dels jugadors. Doctes disputes, dignes dels fòrums dels antics grecs, afloren i omplen bars i mercats. Com en el teatre de Bertolt Brecht, el joc converteix en experts a la gent del comú.

El vívid sentit de la tradició contrasta amb l'amnèsia històrica de la cultura postmoderna, per a la que qualsevol cosa ocorreguda fa 10 minuts ha d'anar a parar a l'abocador de les antiguitats. Hi ha fins i tot un punt d'inflexió de gènere, perquè els jugadors combinen la força del púgil amb la gracilitat de la ballarina. El futbol ofereix als seus seguidors bellesa, drama, conflicte, litúrgia, carnaval i la incomparable marca de la tragèdia, per no parlar de l'oportunitat de viatjar a Àfrica i tornar sense abandonar la borratxera. Com alguna fe religiosa, el joc determina què has de vestir, amb qui has d'associar-te, què himnes has de cantar i què reliquiari de veritats transcendents has d'adorar. Juntament amb la televisió, és la suprema solució al inveterat dilema dels nostres amos polítics: què cal fer amb ells, quan no estan treballant?

Durant segles i arreu d'Europa, el Carnestoltes popular, alhora que proporcionava a la gent del comú una vàlvula d'escapament per als seus sentiments subversius -profanant imatges religioses i fent burla dels seus senyors i amos-, constituïa un esdeveniment genuïnament anàrquic, un avançament de la societat sense classes.

Amb el futbol, en canvi, pot haver esclats de populisme irat i revoltar els aficionats contra els peixos grossos empresarials que treuen pit en els seus clubs, però en els nostres dies el gruix del futbol és l'opi del poble, si no el seu crack de cocaïna. Els Rojos ja no són els bolxevics. Ningú que sigui seriós i estiga a favor d'un canvi polític radical pot eludir la necessitat abolir aquest joc. I qualsevol grup que ho intentés, tindria, si fa no fa, les mateixes possibilitats d'arribar al poder que el que una espardenya en una gàbia cante una ària de Verdi.

Terry Eagleton, és professor de literatura a la Universitat de Manchester (Anglaterra)

Encara us passa poc

2010-06-29T14:48:00.000-07:00

Fa no sé molts dies tota la fauna al meu voltant està preocupada pel futbol i els nacionalistes espanyols es passegen embolicats amb la seua bandera.
Hui he baixat a prendre un gelat al passeig de la mar i en la gelateria tenien un televisor en la terrassa, he pegat a fugir cames ajudeu-me. Arribat a casa els crits ressonaven per tot arreu.
Encara us passa poc.
Ara, ja s'ho fareu.

Pagar-se els vestits

2010-06-12T08:26:00.000-07:00

"El Govern de Shenzhen, ciutat de la província de Guangdong a la frontera amb Hong Kong, ha anunciat que apujarà el 16% de mitjana el salari mínim, fins que arribe als 1.100 iuans (133 euros). La mesura s'ha pres arran de les vagues de les darreres setmanes, que han afectat tota una sèrie de fàbriques estrangeres."

A Camps els vestits se'ls paga el "bigotis", a nosaltres però, els xinesos.

Camps no té mala consciència: nosaltres tampoc.

Sempre en contra del personal

2010-06-12T06:46:00.000-07:00

En el periòdic "Levante" hi ha una enquesta sobre la fusió de Bancaixa. El 14% està a favor i el 86% en contra. Però el PP, el PSOE i els empresaris estan a favor (deuen de ser el 14% de votants)
No s'enganyeu però, els diners de la CAM i Bancaixa són nostres i no pas del PP, del PSOE i dels empresaris.
Encara ens passa poc.
Jo ja he cancel·lat el compte que tenia en la CAM i us done un consell: si els espanyols volen fer negocis que ho facen amb els seus diners.
És veritat que les nostres caixes les utilitzava el PP per fer barbaritats com Terra Mítica i demés, però ara els espanyols les utilitzaran per fer les seues barbaritats.
I que voleu que us diga: de malparits a malparits, m'estime més els malparits valencians.

Els empresaris valencians són una merda

2010-06-10T15:21:00.000-07:00

Quina merda d'empresaris, no serveixen ni per mantenir les caixes valencianes.
Ara els explicaran els espanyols com es fan negocis amb els nostres diners i se n'adonaran on els inverteixen.
Collons els empresaris valencians, fan quatre euros i de seguida comencen a treballar en contra del paisatge i el paisanatge.
Ara podran anar-se'n de putes a Madrid i a demanar diners. Ho tenen clar.
No tenim ni un banc, va desaparèixer el d'Alacant, el de l'Exportació, Promobanc, i el de València entra en el paquet que s'engoleix Caja Madrid.
No serem un País mai, poc a poc ens convertirem en indis en les reserves i encara això.
I els "nacionalistes" com Ximo Puig, Vicent Soler i la companya treballant en el PSOE a favor d'Espanya.
I el BLOC fent concessions al blaverisme i ajudant a reflotar una part de l'esquerra espanyola.
No passa res, en dues generacions açò s'ha acabat.
Per la meua part intentaré viure el que em resta amb dignitat i en morir us diré: Que us aprofite.

Els espanyols s'ens engulen

2010-06-06T08:02:00.000-07:00

Acabe de llegir que Caja Madrid s'engolirà Bancaixa. A la CAM ja se l'han engolit unes caixes espanyoles.
Com no veig jo que els nacionalistes valencians siguen antisistema: com pensen construir un País sense sistema financer propi?
Xiquets i xiquetes, açò s'acaba i l'ultim que isca que tanque el llum i no s'oblide d'estirar de la cadena.

La mili impossible

2010-05-14T17:12:00.000-07:00

Ara fa deu anys que no hi ha servici militar obligatori.
Que lluny ens sembla ara, però que impossible quan encara es feia.
Jo vaig ser un infant de marina a Cartagena, estava en un batalló amb companys antifranquistes de tot l'estat. Vaig passar 18 mesos fent simulacres de guerra i d'intervencions contra possibles alçaments obrers. Tots els integrants del batalló estàvem fitxats per la policia i com ens tenien por ens van allistar en aquesta unitat. Companys de Catalunya, Euskadi, Galícia, Canàries i alguns andalusos i, clar, uns quants del servici d'intel·ligència militar. (Sempre recordaré dos bascs que en caure allí em digueren que havien demanat el trasllat voluntari. L'un havia estat de la colla del "Cabra", l'altre era un membre actiu del nacionalisme militant)
Hi havien hagut tots els fets del 68 i allí estàvem nosaltres "servint la pàtria", vigilats estretament.
Abolir la mili ens semblava impossible.
En els noranta, treballant en una ràdio pública, em vaig divertir un matí (obria l'emissió a les sis amb un programa de miscel·lània fent temps pel primer informatiu) malparlant de la mili. Vaig tindre una topada amb la direcció i la telefonada d'un diputat de Castelló que, veges tu per on, m'estava escoltant.
Seguia pensant que era un impossible no fer la mili. També pensava, desprès de la conversa amb el diputat, que s'havien acabat els meus dies en la ràdio.
Quines coses, la conversa amb el diputat no va tindre cap conseqüència i al cap de pocs anys la mili deixava d'existir.
Semblava impossible!!!
Moltes de les coses que ens semblen impossibles tampoc no ho són. Tot és posar-se.

Rutina franquista

2010-05-07T05:33:00.001-07:00

Hui hi he hagut d'anar a presentar una al·legació al SUMA del poble i la persona que m'ha atès m'ha demanat el DNI, clar no el duia damunt i m'ha dit que era imprescindible i que sense ell no podia acceptar el document.
La meua al·legació anava encapçalada amb el meu nom, els dos cognoms, el nombre del DNI i la meua adreça, però volia el document.
En preguntar-me si era jo el que presentava l'al·legació i el document, li he hagut de contestar que no, que era el cunyat d'un amic de la novia d'un veí de l'al·legant.
Ha demanat per un superior i aquest li ha dit que no calia el DNI per tal de presentar el document.
En anar-se'n el superior, la persona que m'estava atenent encara ha insistit, tot i dient que sempre era necessari el DNI. Quan li he dit que els anglesos i els estadounidencs no en tenien de DNI, crec que no m'ha cregut.
En morir-se Franco el franquisme quedà immune i impune i on es nota més és en la burocràcia de l'Administració, on encara pareix que tens d'anar amb el carnet en la boca, fins i tot per presentar una al·legació que tot el que demana del funcionari és el justificant i el nombre de registre i la data perquè, clar està, la resolució pot tardar i tardar...
I el pitjor és que la majoria de la gent ho troba normal.

Viure del crèdit

2010-05-06T15:56:00.000-07:00

L'Estat Espanyol està vivint del crèdit.
La Generalitat Valenciana està vivint del crèdit.
Les empresses estan vivint del crèdit.
Tots estem vivint del crèdit.
Ara el crèdit s'acaba i tots tenim de viure amb el que tenim i damunt pagar el crèdit.
Tots vivíem per damunt dels nostres ingressos i les nostres possibilitats.
Ara tindrem de viure dels nostres ingressos, sense crèdits i pagant els que devem.
Al final de tots els crèdits està la Xina, que té més bons dels estats, sobre tot dels EUA, que cap.
Al remat la Xina està acumulant riquesa -més d'un miler de milions d'habitants- i no pensa pas deixar d'acumular. Alguns països asiàtics i l'Índia -més d'un miler de milions d'habitants- també estan acumulant riquesa.
Simplement no podem seguir amb el nostre nivell perquè milers de milions de persones estan pujant el seu.
Estem, estàvem, vivint de crèdit i d'explotar els demés. I açò s'està acabant.
És així de fàcil.

P.S. Al remat la Xina "capitalista" està fent trontollar el sistema com no ho havia fet la Xina "comunista". Marx tal volta tenia raó: al segle XIX. Ara la Xina ha superat els seus pensaments.

Un cuc

2010-05-02T16:21:00.001-07:00

He estat dues setmanes sense poder utilitzar l'ordinador per culpa d'un cuc que se m'havia infiltrat. I el cabró no em deixava instal·lar-me un nou antivirus i he tingut que tornar a formatejar-ho.
No sé que pensava trobar: petroli?
I damunt ara ho tinc tot en Swahili.

L'idiota i fatxa del Garzon

2010-04-16T14:01:00.000-07:00

Tot es molt fàcil: el tonto del cul de Garzon no sabia que l'Audiencia Nacional Española i les lleis repressives són per actuar en contra dels demòcrates i els nacionalistes no espanyols i no pas contra la dreta i els franquistes.
El pobre idiota tal volta ara ja ho sap.
Els capullos que el recolzen pareix que encara no se n'han adonat.

Desconcertant

2010-04-13T16:44:00.000-07:00

El diumenge de Sant Vicent vaig estar a Gata (La Marina) en un dinar popular.
Al preu de dotze euros cinc-centes persones s'ajuntaren en la Plaça Nova per dinar un Berenaret de Pasqua i escoltar Pep Gimeno "Botifarra" i Pas de Quatre.
L'acte estava organitzat pel Casal Jaume I i les penyes de futbol del Barcelona i el Valencia.
En el cartell hi havia una errada d'ortografia ben visible "Cercavil·la".
Personal de totes les edats ben contents i cofois, balladors i balladores espontanis a dojo.
Tots valencianoparlants o al menys eixa era la llengua que parlaven.
Tot semblava tan natural, tan normal...
Voleu dir que al remat resistirem i fins i tot reeixirem?

Dinar amb el "Botifarra"

2010-04-07T10:33:00.001-07:00

Els de Gata han organitzat una festa ben bonica pel diumenge 11 a la Plaça Nova del poble.
Concretat ja tot el programa, serà el següent:
11h.-Un Cercavila amb xirimiters, talabaleters i la Muixeranga de Gata.
En tornar, a la Plaça Nova, més música de xirimita i danses.
13h.-Dinar a base de "Berenaret de Pasqua". Per qui no ho sàpiga: embotit, carn, pèsols i condiments i, clar està, un ou al damunt.
En acabant de dinar actuació del grup de música tradicional valenciana "Pas de Quatre" i Pep Gimeno "Botifarra".
El dinar i les actuacions es faran a la Plaça Nova i el preu del dinar és de 12€.
Si no voleu dinar també podeu vindre, l'acte és lliure.

Bones Pasqües

2010-04-04T08:20:00.000-07:00

S'han acabat les processons i entrem en Pasqua, fa un dia assolellat però amb un ventet fred.
Al remat el poble es va animar una mica i el divendres hi havien prou turistes, hui la cosa està més tranquil·la.
No tinc dades, quan passe el dilluns preguntaré als hostalers com ha anat, la impressió general és que hi havia menys gent i menys gastadora.
No, no és que em preocupen molt els turistes, és que ací no tenim cap activitat econòmica que aquesta i si fallen els turistes ho passarem realment mal.
Els indígenes, com dic jo, encara anem de Mona, el lloc més concorregut era Vila Gadea, ara però ens van plantar un hotel amb estètica de muralla xinesa i una urbanització. L'hotel m'han dit que està en venda i en l'urbanització viuen quatre gats i nosaltres no podem anar a prendre la Mona: un negoci redó.

Vacances de Pasqua

2010-04-01T12:35:00.000-07:00

Poca gent pels carrers del poble i els bars i restaurants a mitja entrada.
Tal volta hi ha qui ja no pot anar de vacances de Pasqua?
És possible.
Ara, els 1.200 milions de hindús, van de vacances?
I els 1.300 milions de xinesos?
I els 900 milions d'africans?

Berenaret de Pasqua

2010-03-31T18:37:00.000-07:00

Si no saps que fer el diumenge 11 d'abril, si no tens cap eixida organitzada i no estàs de vacances en qualsevol illa del Pacífic o del Carib, pots vindre a Gata.
Uns desqueferats del poble han organitzat un dinar popular a base de berenaret de pasqua.
El dinar val 12€ i és a la Plaça Nova.
Xirimites i tabalets; Muixaranga; balls i danses; Pas de Quatre; Fermín Pardo i Pep Gimeno Botifarra.
El dinar serà a l'una del migdia i les actuacions després de dinar.
Si no veniu ja us ho contaré.

Pederàstia

2010-03-28T17:53:00.000-07:00

M'agraden els xiquets i les xiquetes, mai no he tingut cap desig sexual amb ells i no puc parlar molt d'açò de la pederàstia. Ara llegeixo molts casos de capellans i tots de pederàstia homosexual. No hi ha d'heterosexuals? No recorde haver llegit res, però sí sobre les monges i les xiquetes.
Tampoc no conec que es parle de casos homosexuals o heterosexuals d'adults.
No vull exagerar, però molts dels capellans que conec de la meua comarca són homosexuals i fa uns anys era escandalosa la quantitat d'ells.
Els capellans catòlics no es casen des de fa segles, però açò no era cap problema per tindre satisfetes les necessitats sexuals, de fet les tenien més satisfetes que la majoria de la població. En no tindre parella, podien tindre totes les que volgueren i cal dir que tenien molt d'èxit.
Molts en tenien una parella estable, fóra la majordomesa, la neboda, l'amistançada o el que vulgueu dir-li. Durant segles açò es veia amb naturalitat i tothom ho esperava.
Recorde haver llegit una anècdota d'un poble centreeuropeu que en canviar de capellà li demanaren al bisbe que enviara un ja emparellat, que en no ser així no el volien, que un home ben menjat, poc treballat i amb la pell fina, esvalotava les dónes del poble.
És a dir, no era del sexe del que mancaven els capellans.
Ara però les societats canvien, els nous capellans no volen tindre una vida sexual amagada i estan quedant-se sense heterosexuals, per tant els que resten són majoritàriament homosexuals.
Prohibida la pràctica del sexe, reprimida i penalitzada, els de tendència homosexual deuen de trobar menys pecaminós i delictiu practicar la pederàstia i fixeu-vos-hi que parlen molt d'abusos i molt poc de violacions.
El problema és la norma i el sistema, si no canvia, l'Església ho té cru.
Com ara cada volta tenen un Papa més reaccionari, no faran el que devien: tothom a casar-se i dones capellanes.
Ara, ja s'ho faran, que jo no forme part de l'Església.

En valencià?

2010-03-23T16:29:00.000-07:00

Jo tinc l'ordinador en català, des del navegador fins tots els programes que faig servir.
Ara he llegit que també es pot tindre en valencià.
Supose que amb això deuen voler dir que hi haurà una tria de les "peculiaritats" valencianes.
Jo he estat a Mollerussa i tenen les mateixes "peculiaritats" de la meua comarca.
He estat a Morella i no tenen les mateixes "peculiaritats" de la meua comarca.
D'on seran eixes "peculiaritats" privatives del valencià?
El que no aconseguiren els blavers analfabets ho aconseguiran els blavers il·lustrats?

Ha mort Pep Bas "Coeta"

2010-03-20T18:45:00.001-07:00

Ho acabe de saber que ha mort Pep Bas "Coeta".
Era de Xàbia, mestre, músic i l'ànima de la Romàntica Alternativa del Saladar.
Mirat des de la meua edat era jove.
Si la mort sempre és indecent, ho és més encara quan no tocava.
I sempre es duu massa prompte els millors.
Xàbia, La Marina i el País estan de dol.

Bolaño

2010-03-10T18:46:00.000-08:00

3.46 de la matinada, acabe d'enllestir la lectura de la meua primera novel·la de Roberto Bolaño.
360 pàgines. Calcule que el total de les paraules que he llegit farien unes 100?, no crec que arribaren.
A la meua edat ja no em cal estar al dia de lectures.
Mai no havia tingut curiositat i veig que ho havia encetat.
Morir sense haver llegit res més d'ell no em farà pena.
Diuen que Bolaño va morir.
Descanse en pau.
Bona nit.

La dignitat de la Calle

2010-03-10T13:25:00.000-08:00

La Calle era director del museu i si s'haguera plantat i no haguera deixat llevar les fotografies haurien tingut que tirar-lo.
Però les fotografies es llevaren quan La Calle era director.
Dignitat?
A La Calle cap li havia obligat a ser director d'eixe museu. Tenia un bon i estable treball a la Universitat de València.
Dignitat?
La Calle sabia qui el contractava.
Dignitat?
El País està ple de dignes com aquest.
Amb menys dignitat tal volta tot anara millor.
Menys dignitat i més honradesa.

Periodistes-opinadors

2010-03-09T13:52:00.001-08:00

Fa molts anys que vaig deixar el periodisme, la merda havia arribat més amunt de la meua barbeta i per continuar hauria tingut que respirar amb una palleta a la boca.
Molts es van quedar, els que estan a gust entre la merda, els que els agrada respirar amb la palleta a la boca i d'altres probablement que no tenien una altra manera de guanyar-se la vida.
Ja podeu pensar que la nòmina dels que es van quedar no podien ser gran cosa. Us penge el paràgraf final d'un article d'opinió de Jesús Cervera, un càrrec del Fefante, que crec que torna a dirigir el Ferran Bleda, ex FRAP, ex Provincial, ex nacionalista...

"La dimisión de Román de la Calle era obligada. Se esperaba desde el mismo momento en que se anunció la cacicada. La destrucción es incompatible con la inteligencia, la censura con la libertad. ¿Cómo puede amparar el museo de la Ilustración un asalto a la razón, y de tan escasas sutilezas, tan rudo y hampón? ¿Cómo puede el director, que cree firmemente en esos valores, permitirlo? Ha de irse. Lo inaudito es que no se marchen los autores de la felonía antidemocrática."

Cervera també era un progre nacionalista quan el vaig conèixer. Molt de la cultureta ell.
Escriu en la llengua de l'imperi, clar està, i la seua referència deu de ser el segle XIX, o el XVIII o el XVI. D'on s'haurà empescat "rudo", "hampón", "felonia"?
I diuen que s'estan quedant sense lectors: home, però si escriuen pels morts!

Sense Rector?

2010-03-05T18:48:00.000-08:00

Supose que guanyarà Morcillo, ja voren el dimarts.
O tal volta guanye la Benau.
En qualsevol cas el que semblava que era el nacionalisme i la modernitat no han arribat a la segona ronda.
Conec superficialment Furió i Soler, aquest darrer més i qui el coneixia millor era la meua filla que va estudiar econòmiques: no us dic la seua opinió, no us agradaria.
Entre tots dos han tret el 40%. Morcillo el més votat el 36%. En una candidatura conjunta, Furió i Soler, Soler i Furió, haurien tret el mateix percentatge? No ho tinc clar.
Per altra banda, per entendre'ns, anem a dir que Furió és un "catalanista" i Soler, diga el que diga, és del PSOE.
Si jo hagués estat Furió no hauria volgut anar amb Soler, una altra cosa era el pacte posterior. I Soler per anar amb Furió deuria d'haver abandonat el PSOE.
Crec que Morcillo no és del PP, sincerament crec que no podem demanar més i Furió deuria de pactar amb ell.

Rajoles

2010-03-02T16:19:00.000-08:00

En algun lloc he llegit que Zapaleto pensa crear llocs de treball incentivant la construcció.
Els PePers valencians deuen d'estar cabrejadíssims en vore que el cap del Govern d'Espanya els ha copiat la idea.
No sé jo si les competències dels espanyols arriben a la meua costa, però podien vindre per ací i tirar-nos una maneta en açò de la construcció per que la veritat és que estem una miqueta escassos i ens vindria bé una ajuda.

(En la foto Zapaleto i els seus assessors tots en un muntó)

Flors per tot arreu

2010-02-26T13:42:00.000-08:00

Amb els fred i les pluges no havia pogut caminar pel camp i quan anava amb el cotxe estava tan encongit i preocupat per la carretera que no podia contemplar el paisatge.
Ara però, ha fet uns dies de bon temps, dimecres passat fins i tot vaig prendre una mica el sol i vaig pegar una llarga passejada i vaig topar, com cada any amb els ametlers.
Quin goig, hi ha per tot arreu, en vells bancals abandonats, en marges, a les vores dels camins i als vessants de la muntanya.
El color de la comarca ha canviat amb els ametlers florits. La més tòpica és la flor blanca, però la realitat és tota una gradació del blanc més net al rosa moradenc.
Hi ha moltes varietats d'ametlers i la flor és de
color diferent segons siga de marcona, negreta, mollar, comuna, garselina, morgona...
Els ametlers florits omplen tot l'ambient i els amants de les emocions fortes pugen a les muntanyes de l'interior per contemplar el panorama d'un altre paisatge nevat que no el de les passades setmanes.

Espriu

2010-02-21T17:48:00.000-08:00

.....Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Ploure

2010-02-21T10:19:00.001-08:00

A la meua contrada amb les barbaritats urbanístics dels darrers anys, l'aigua era ben escassa.
A la meua comarca s'han fet pous a tot arreu i se n'han comprat i es porta aigua de poblets de la serra.
A banda de la propaganda catastrofista dels interessats PePers aliats dels promotors i constructors, la veritat és que donada la quantitat d'habitatges nous, urbanitzacions i piscines, l'aigua anava justeta.
Les pluges de la tardor i l'hivern eren absolutament necessàries per mantenir el cabal dels rius i el nivell dels pous.
Aquest hivern està ploguent com fa molts anys que no recordàvem i aquest estiu tindrem aigua a manta.
Fóra paradoxal que tindrem aigua, però tal volta no tindrem turistes i si el nombre de turistes baixa considerablement, les coses es posaran molt agres a la comarca.

Enamorats

2010-02-13T15:06:00.000-08:00

No us cregueu pas que Sant Valentí és patró dels enamorats, és patró, sobre tot, de les grans botigues.
Per altra banda el patró dels enamorats valencians és Sant Donís, que a nosaltres sempre ens ha agradat la pell i el pèl.

Ni fem

2010-02-11T15:14:00.000-08:00

Jo sóc un animal nocturn i visc en una planta baixa, cap les dues o les tres de la matinada, en sentir el camió del fem, trec la meua bossa.
Abans del camió passa un femater replegant les bosses i fent un muntó per facilitar la faena. A voltes fem una xerradeta.
El meu barri està ple de restaurants i ahir em contava que no hi ha gaire fem i que els restaurants pràcticament no deixen res.

Renúncies

2010-02-06T14:12:00.000-08:00

De tant en tant visite un bloc escrit en català per una dona del Comtat. En la meua darrera visita he vist que ara el bloc és bífid. Primer escriu en català i baix el mateix en castellà.
La cosa no tindria cap importància si no fóra per una suma més als milers de renúncies que fem cada dia en favor del castellà.
Que una renúncia més no té cap importància? Sí, si la té, per que ha estat per les renúncies personals, ara i adés, que hem arribats a la situació actual, on som tan poquets que qualsevol renúncia personal és un percentatge detectable.
Seguirem morint, poc a poc, poquet a poquet, de mica en mica... i sempre renunciant.

Una Nova Esquerra Unida?

2010-02-01T16:08:00.001-08:00

L'Espai Valencià de Progrés que propugna el BLOC és fer una Nova Esquerra Unida? Una refundació per fora?
Mireu que diu Ribó:

“Ens agrada —ha afegit Ribó— la síntesi de plantejaments ideològics i formes de pensar que suposa la coalició Compromís: l’esquerra, el valencianisme i la defensa del medi ambient. Pensem i estem convençuts de què aquests tres elements són determinants per a trobar una eixida progressista, moderna, sostenible i solidària per al nostre País. Durant molts anys vam defensar aquesta confluència dins d’Esquerra Unida. Hui, fóra d’aquell projecte polític, continuem defensant aquestos plantejaments des d’una posició independent després de comprovar que hi ha poques possibilitats de què EUPV faça una aposta en aquesta direcció tal com ens agradaria.”

Cementeri nuclear

2010-01-31T12:41:00.001-08:00

Sempre hi ha qui té idees brillants. Els catalans estan discutint sobre el cementeri nuclear pel que s'ha proposat l'Ajuntament d'Ascó.
Jo crec que cadascú té l'obligació de netejar la merda pròpia i no trobe bé enviar-se-la als veïns, però la proposta de fer el cementeri nuclear al "Valle de los Caidos" em sembla perfecta i m'hi adhereixo.
Ja li hem trobat una utilitat al lloc, que cal recordar el feren els presoners dels franquistes, que com els nazis, els tractaven com esclaus.
Saber que el treball dels meus parents republicans ha servit per alguna cosa de profit em llevaria una mica la mala hòstia cada volta que hi pense que encara està dempeus.

Pardalets

2010-01-26T15:38:00.000-08:00

Açò de ser vell té certs avantatges. Quan jo era menut hi havien muntons de pardalets que els llauradors combatien com podien, entre d'altres coses amb els espantalls, que eren unes estructures de canyes vestides amb parracs i barret que volien simular la figura humana, esperant amb això espantar els pardalets que es menjaven les collites.
Els que eren molt de missa li resaven a Sant Antoni de Pàdua, per allò del Miracle dels Pardalets, que havien cantat pels pobles els cecs mendicants i que molta gent recordava.
A la ciutat de València hi havien un grapat de bars anomenats "Los Pajaritos" o cosa semblant i que oferien pardalets rostits com aperitiu.
Als pobles els caçaven d'una mena diguem-ne industrial posant baix dels arbres on dormien uns pots amb sofre cremant, el fum del qual els feia caure com si estigueren ploguent pardals.
Hi havia qui els caçava amb enfilat, hi havia que enviscant i hi havia que es feia un parany en un arbre ben frondós.
Amb tot açò, mai no varen aconseguir disminuir el seu nombre.
Després vingué la modernitat en forma de pesticides i herbicides pel camp: el nombre de tota mena de pardals caigué en picat.
Ara l'han mamprès amb els paranys, com si aquests foren els responsables de la desaparició de verderols, gafarrons, busqueretes, caderneres... (no crec que ho diguen dels teuladins, perquè els sobrevivents ho fan on no hi ha camp i si s'han lliurat és perquè fa molt que són animalets de poblat)
Per altra banda tots els paranys que conec són un pretexte i motiu d'anar al camp a passar el dia i fer-se un bon esmorzar o dinarot. Els pardalets que puguen matar ja us ben bé assegure no són la base d'aquests menjars.
Ai, però l'esquerreta actual i els ecologistes, que no ecòlegs, tenen la mirada curta i entre els mobles del seu cap no es troba la memòria i, a més a més, deuen de tindre poca feina i es torben amb el parany.
Si amb això dormen més tranquils: no res i avant.
Els pardalets els seguiran matant els productes químics.

Una funda nòrdica

2010-01-25T15:35:00.000-08:00

Tinc una flassada de fa anys i amb el fred d'aquests dies i com ja està prou vella i bruta, he anat a una botiga del poble a comprar una flassada nòrdica.
El "relleno" que m'ha dit el de la botiga m'ho ha deixat per cinquanta euros i m'ha mostrat unes fundes. Hi havien que costaven cent-vuitanta euros. 180€ pel que en definitiva és un llençol.
Voleu dir que el personal estava comprant-se llençols-fundes nòrdiques a cent-vuitanta euros?
La botiga és una botiga de poble, res d'especial ni luxós, el propietari em coneix: i em trau una funda de 180€!
Si cap pensava que es podia mantindre una situació on les famílies de treballadors compraven llençols de 30.000.-pessetes, ara tindrà que canviar d'opinió.

El personal

2010-01-19T15:19:00.000-08:00

En l'Informatiu hi havia aquest comentari :

Prohibicionistes - 19-01-10 - 15:01h. Els prohibicionistes teniu un problema:
Jo vull anar a una bar, fer-me un cafè, una copa i fumar-me un cigarret. No puc tenir aquest plaer personal en un establiment ad hoc?
Ningú no estarà obligat a entrar.
Ninguna no està obligada a avortar.Ningú no està obligat a divorciar-se, però els rectors estan en contra.
Anar en contra de les eleccions personals, en qualsevol cas, sempre és reaccionari.
Un petó

Llegiu ara la resposta:

No fumador - 19-01-10 - 18:06h. Al comentari numero 1:
Jo vull anar a un bar, fer-me un café, tirar-me 4 pets ben pudents, i treure'm el piu i pixar sense mirar on cau. No puc tenir aquest plaer personal? Ningú està obligat a entrar. Si no volen que els pixe damunt, que no entren. No? És la meua elecció personal.

I no em digues que és de mala educació, perquè igual ho es que faces respirar a algú que no ho vol el fum del teu tabac.

He dit.

El No fumador deu de considerar-se un "progressista" i fins i tot, donat el caràcter de l'Informatiu, es deu de considerar d'esquerres, tal volta ecologista, etc etc. I segur que creu que sap llegir i té capacitat intel·lectiva per comprendre els enunciats. I segur que creu que no és masclista.

I ara els immigrants-I

2010-01-16T14:48:00.000-08:00

En fer els divuit anys, a les vacances d'estiu, vaig anar a Cadaqués on em vaig enrotllar amb una francesa. Era d'un poble del sud de França i hi havia vingut uns dies de vacances.
En acabar-se-li les vacances vaig decidir anar-me'n amb ella. Muntàrem al seu "dos cavalls" i en parar-nos en la frontera un Guàrdia Civil em demanà la documentació, li la vaig ensenyar i em demanà el passaport. En dir-li que no en tenia, em va dir que no podia passar la frontera.
Discutírem una estona i en un moment determinat em preguntà:
.-Però on vols anar?
I li vaig contestar:
.-A seguir follant amb aquesta francesa.
Res, no em deixà, i entre plors, besades, abraçades i grapades em vaig quedar plantat a la frontera.
Des d'aquell dia tinc molt clar que els estats ens tenen tancats en un galliner i que la Terra és d'ells i no pas de nosaltres.
Qui collons és ningú per dir-me on puc anar? Qui té el dret de controlar on habite, on estic, on camine, on vull viure?
Aquesta barbaritat però, està estesa per tot arreu i sempre hi ha un estat que controla la frontera, que diu qui pot passar i qui no. I no cregueu pas que el fa per nosaltres.
Ha vingut molta gent de fora les fronteres de l'estat espanyol a viure ací. Els rics, flors i violes, cap problema. Els pobres ho passaran mal. Ja ho han passat, ho estan passant i ho passaran encara pitjor.

Res no serà igual

2010-01-11T16:41:00.000-08:00

Han passat les festes. El poble estava completament buit i feia fred, sí, però no era per això.
Al meu carrer i la plaça del costat hi ha vuit restaurants, tres estan tancats per vacances, dos més per fallida, queden tres oberts. El propietari d'un em va dir que el dissabte 2 de gener no va tindre cap taula: cap client! Diu que açò no ho havia arribat a vore mai.
De cases ja no se'n fan. Vendre les buides costarà anys i panys. El major constructor del poble està fent una finca i quan l'acabe: res.
Hi ha acomiadats a totes les empreses. A Càrites es fan cues cada dia. Turistes no es veu cap.
Tots estan esperant que passe la crisi i tots creuen que tornarem al que hi havia abans, que ells creuen que era la normalitat.
Res no serà igual. El que passava no era normal. Estàvem vivint un una situació impossible. Cap no tenia el que gastava.
Res no serà igual, però no s'ho volen creure.
Així que no hi ha cap solució: tot el que vindrà serà misèria, per nosaltres, clar. Els rics seguiran vivint igual i els espanyols encara voldran xuclar més.

El Cabanyal

2010-01-05T13:56:00.000-08:00

Mai no ho haguera cregut, tinc una cunyada que viu al carrer de la Barraca i la seua família, pescadora, té llargs arrels generacionals en el barri. Un barri que va ser poble: l'àvia de la meua cunyada encara duia al carnet d'identitat que era nascuda a La Vilanova del Grau. (I parlava un català preciós i amb un vocabulari que ja voldrien els de l'AVL. O no voldrien, que els desmuntaria la paradeta)
Conec el projecte del Passeig al Mar pel Cabanyal des de fa molts anys. De fet la meua família, en el carrer d'Eugènia Vinyes, té una caseta dels endreços de la pesca que fa anys no se'n cuiden perquè sempre deien que estava afectada per la prolongació.
Mai no m'ho haguera cregut i menys encara que fóra el Ministeri de Cultura espanyol.
Ara, que siguen els espanyols qui ens tinguen d'arreglar les coses: mala barraca.

Valencians pel Canvi

2009-12-31T12:32:00.000-08:00

Acaba el 2009 i amb ell una dècada de l'existència de quelcom que es diu "Valencians pel Canvi".
Deu anys d'existència d'una barraqueta d'un centenar de professionals i treballadors de la cultura.
Uns havíeu enterat?
De la seua existència?
Dels deu anys?
Un centenar de professionals i treballadors de la cultura. Uf!

"El burro i l'haca, fora de la plaça"

2009-12-28T15:31:00.000-08:00

Hi ha un nou periòdic digital "L'Informatiu", que no m'acaba de donar el pes, però al que visite de tant en tant.
Hui Sant Vicent Baydal parla de l'estàtua de Franco que hi ha en un claustre del convent de Sant Domènec de València i que ara i des de la Desamortització és la Capitania General de no sé quina Regió Militar (espanyola, per suposat).
El cas és que eixa estàtua eqüestre estava en la Plaça del País Valencià -quan es deia així- i era el motiu del crit "El burro i l'haca, fora de la plaça", en les nombroses manifestacions que es feien a finals dels setanta i primers dels vuitanta a una ciutat de València on els franquistes estaven una mica amagats i governaven els socialistes.
Desconeixia que hi havia el compromís del Ministeri de la Guerra de llevar-la abans de l'u de gener del 2010. Pareix que no serà aixina.
A primers dels vuitanta jo dirigia una revista satírica "El Pardalot Engabiat", que en totes les portades feia un acudit referit a aqueixa estàtua. Al remat la varen traure -de mala manera- i vaig saber més tard que l'havien acollit al convent-caserna. A hores d'ara pensava que ja no existiria.
Els franquistes estaven una mica amagats -com l'estàtua-, però, certament, ja fa anys que han eixit dels seus amagatalls.

Trist concert de Nadal

2009-12-26T13:31:00.000-08:00

Hui he anat en una agrupació musical del meu poble a fer un concert a un de la muntanya. Nosaltres feien la primera part i l'agrupació del poble la segona.
Com no deuen de tindre altre lloc, el concert era en el temple parroquial. Un poc abans d'arribar han encès unes estufes de gas i l'ambient era prou agradable. Segons m'ha dit un del poble hi havia més gent de la que va a missa. Un públic interessat i aplaudidor.
En el programa d'ambdues agrupacions obres que no sabria qualificar: un concert barroc, sarsuela, valsos i polques d'Strauss, fragments de "Memorias de África", "Café de Estudiantes", "Cabaret" i el "Can-can" d'Offenbach. El programa escrit en castellà.
En qualsevol cas res de la cultura pròpia. Però la bomba ha estat una "Suite Comercial" amb músiques d'anuncis de la tele i uns "Villancicos Navideños" amb tots els tòpics espanyols i el director animant el públic perquè picara de mans al ritme de "feliz Navidad, feliz Navidad".
El presentador parlava el preciós català del poble; els dos directors ho han fet en la mateixa llengua; l'agrupació local ha acabat amb un "Bon Nadal".
I jo pensant: hòstia, que trist és tot açò.

A mi

2009-12-22T12:49:00.000-08:00

Diu Enric Morera en una entrevista: "A qui no li agradaria que Ribó fos el candidat?"(referint-se a la ciutat de València)
A mi. A mi no m'agradaria que Ribó fóra el candidat. Tal volta li agradarà als votants d'Esquerra Unida, o als d'Iniciativa, o als d'això Obert. Als nacionalistes com jo ens agradaria votar un nacionalista, per votar qui no ho és ja tenim moltes opcions i si Ribó encapçala la llista els nacionalistes de València ciutat es quedaran sense.
Per fortuna al meu poble podré votar a l'Ajuntament.
Els espanyols ja s'ho faran al Congrés i a les Corts s'ho farà Morera i el 67%

Alacant sense BLOC

2009-12-20T05:29:00.000-08:00

És veritat que el nostre País és molt llarguerut i que l'autopista que ens van fer els espanyols -obligats pel Banc Mundial- ens penalitza quan volem visitar-nos, però tampoc no estem tan lluny uns d'altres.
La veritable distància és mental. Des de la ciutat de València, i jo he viscut molts anys, tot el que no siga l'Horta i La Ribera els para molt lluny. Els para lluny Castelló, que està com qui diu a tocar, així que penseu com els pararà de lluny Alacant.
D'això no s'escapa tampoc el nacionalisme del BLOC. Alacant els para lluny, molt lluny, llunyíssim, és dir: a fer la mà; i és on ens envien, a més a més creuen que ací tots som murcians i que ningú no parla català.
Des d'aquest pensament els de València ciutat, que encara es creuen les províncies, ens han donat per perduts, pensen que per ací no hi ha valencians i menys encara nacionalistes, estan convençuts que som un feu dels ecosocialistes i han renunciat a favor de Mireia Mollà, que deuen de creure que ens representarà millor.
A mi no em representa Na Mireia ni ecosocialisme.
L'altra volta ja no vaig votar per les Corts: tampoc no ho faré ara.
I no m'apreten les presses que pareix tenir alguns del BLOC. Al País Valencià tenim moltes coses a fer i molt de treball: no és qüestió d'un dia o d'una legislatura.
Lenin va dir que no hi ha res més revolucionari que la paciència i uns segles abans Agustí d'Hipona sentencià que la paciència és la mare de totes les virtuts.
Si des de pensaments tan oposats digueren el mateix, pense que tal volta deuen de tindre raó.
Practicaré la paciència i esperaré. Fent una mica de força és clar.

Pluja, vent i neu

2009-12-16T16:58:00.000-08:00

Així de boniques estan les muntanyes dels voltants d'Altea.
Desprès de la pluja i el vent de diumenge i dilluns el paisatge s'ha convertit en una postal.
M'agrada molt i estic encisat, però vaig gaudir encara més amb les destrosses del dilluns: carretes tallades, arbres per terra, el trenet aturat, les tanques publicitàries volant, les motos panxa en l'aire i els contenidors de fem regolant pels carrers.
No som els amos? No manem a la natura?
Cada volta que la naturalesa demostra que som insignificants i que no res podem contra la seua força me n'alegre.
Què voleu? Em pose content.